dijous, 17 de novembre de 2016

MARATÓ DE DONACIÓ DE SANG D'AMPOSTA

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es va comprometre a participar activament en la marató de donació de sang d’Amposta. A part de donar sang tots aquells membres de la colla que van voler, s’havia de fer un pd4 per les immediacions de la seu de la Lira Ampostina, que va cedir part de les seves instal·lacions per a que es pogués desenvolupar correctament la tasca.  
Quan hi vam arribar ja eren les 8 de la tarda i s’hi estaven fent altres actes: jotes (cantades i ballades), batucada... Mentre ens esperàvem me vaig trobar amb José Tomàs Bort, un vell conegut, galerenc com jo o potser més perquè és més gran que jo i sempre ha viscut a la Galera. Només veure’l me’n vaig recordar que era el president de l’Associació de Donants de Sang del Montsià i, per tant, un dels responsables del que allí estava passant. L’altre responsable (segurament n’hi van haver molts més) era el regidor de Festes Ramon Bel.
José me va explicar que feia 3 anys que no es feia la marató de donació de sang a Amposta, ja que l’anterior ajuntament no estava per la labor...

-Se’ls veia desmotivats... –me va explicar- Sé van fer tres edicions. A la primera es van aconseguir unes 200 donacions, a la segona unes 250 i el darrer any es va passar de les 300... 302 o 303... Però quan arribaves aquí no s’hi veia res... Res feia pensar que es podia donar sang... No com avui que hi hagut tot el dia festa amb moltes actuacions... L’Ajuntament s’hi ha implicat molt... Avui passarem segur de les 500 donacions...

Se’l veia radiant i la veritat, no era per a menys. La marató va ser tot un èxit. Al final, tal i com es va poder veure a les fotos que anit ja van circular per les xarxes socials hi van haver 560 donacions, per tant, suposo, les perspectives es van superar en escreix. I n’haurien pogut ser alguna més...  
Com anècdota explicaré que la meva dona, donant de sang habitual, no en va poder donar. El motiu haver viatjat a la província de Cadis el darrer mes.

-Has estat darrerament a les províncies de Cadis, Màlaga o Sevilla –Li van preguntar quan li va tocar el torn-.

-Sí. Com ho sap? –Sé pensava que era una broma...
-Quan fa que has tornat?

-Uns quinze dies...

-Per a poder-ne donar hauria de fer més d’un mes...

No li van donar més explicacions. Jo no puc donar-ne (sempre m’ho havien dit així) perquè vaig tenir hepatitis.

-Te’n recordes –li vaig dir a José- aquella vegada que a la Galera hi va haver molta gent que en va tenir? Jo vaig ser un d’ells.

-En alguns casos ara ja se’n pot donar. Depèn del tipus.

-El tipus A, el més lleu...

-La propera vegada pregunta-ho.

Després de l’èxit, ahir no calia... De fet encara hi va haver cua de donants durant molta estona.