divendres, 4 de novembre de 2016

NOU GOVERN, RES DE NOU

Entre tots els titulars periodístics que podia triar avui, he preferit el del Punt Avui: Nou govern, res de nou. El titular del Periódico també anava en la mateixa línia: Suma i segueix.
És normal que no ens agradi. Això passa, amb més o menys grau, en qualsevol govern que no sigui dels nostres colors. El que passa és que el PP, en general, crea animadversió entre els catalans. Només els seus afins i bona part de C’s opinaran diferent.
El PP ve de governar amb majoria absoluta, un status que va de meravella per a qui el té, però que és nefast per a la resta de partits. Si en fas abús (què és el que va fer el PP) té tornes intransigent i autoritari i t’arribes a creure allò que no hauries d’haver-te cregut mai: què ets el millor entre els millors.
Però la realitat sol ser molt diferent (al menys per a tots aquells que d’alguna manera som oposició) L’anterior govern de Rajoy va tenir moltes mancances i algunes d’elles molt grosses: manca de diàleg, desconsideració cap a Catalunya, prepotència... I si alguna cosa li faltava la va aportar Jorge Fernández Díaz conspirant contra destacats polítics catalans. Si ho analitzes fredament tot plegat fa pena.
Sobre el nou govern, ara per ara se’m fa molt difícil opinar. No tinc la suficient informació per a poder analitzar-lo. El què si que puc dir d’entrada és que me vaig equivocar de totes, totes. Deia abans d’ahir que me tirava a la piscina i dels 4 noms que vaig pronosticar no en va sortir cap. Encerts 0%. En lloc d’endeví, millor dedicar-me a d’altres coses.
La quota catalana, com he llegit a diversos mitjans (hi ha una coincidència molt generalitzada) és Dolors Montserrat. No la mare, sinó la filla. Quan vaig llegir el seu nom, ràpidament li vaig posar cara i me va venir la de Dolors Montserrat i Culleré. Però no... Es tractava de Dolors Montserrat i Montserrat, filla d’aquella. Cap més... Ni Jorge Moragues, ni Andrea Levy, ni Alicia Sánchez-Camacho, ni Xavier Garcia Albiol, àlies el Godallenc... Cal dir però que el pes específic dels populars a Catalunya, com sé sap, és relativament baix i sense perspectives de millora, per tant, tampoc calia esperar que Rajoy en nomenés més.
Ràpidament a Internet va sortir que la nova ministra tenia un deute amb la hisenda pública espanyola de 2 milions d’euros. He mirat la pàgina de los Genoveses (què és on surten totes les xafarderies referides als peperos) i ja havia dedicat un apartat especial als nous ministres explicant qui era qui de cadascú d’ells, però casualment l’apartat que feia referència a la nova ministra catalana encara està en construcció. De totes maneres us la enllaço per si voleu donar-li un cop d’ull. Aquesta mena de rumors s’han de prendre amb tota la cautela del món, ja que no tot el que es diu per Internet és veritat.

Un exemple que he viscut durant els darrers dies. El passat dia 2, de forma espontània, me’n vaig adonar que tenia un gran nombre de visites a una entrada que vaig fer a la Via Augusta quan aquell mateix dia feia exactament 3 anys des de que ho vaig publicar. El títol de l’entrada és: Montoro y familia se quedan mil pisos de Bankia a precio de ganga i, segons s’explica, la notícia la va donar Diagonalperiodico.net. En un parell de dies he tingut més de 9.000 visites. El mateix dia vaig rebre un missatge d’aquells de passa-ho amb la mateixa informació.
Després de consultar diverses pàgines que també l’havien publicat, vaig veure que al cap d’uns dies de publicar-ho, Diagonal ho havia desmentit...
D’on va sortir la notícia? Realment no era veraç? Què cadascú pensi el que vulgui, però està clar que les notícies s’han de contrastar, ja que corre molt informació falsa. No obstant, tenim menys pecat els que no ens dediquem professionalment a opinar i informar que els que són periodistes de professió i que també, de tant en tant, fiquen la pota fins al coll.