dijous, 17 de novembre de 2016

PIRÒMANS I EL QUE VA DESPRÉS

De Ferreres, al Periódico d'avui. 
De piròmans n’hi deuen d’haver de moltes classes, però tots es caracteritzen per la mania que tenen de calar foc. I després estan els que intenten apagar el foc amb gasolina. No sé quins dels dos són pitjors. I, finalment, estan els que ara condueixen el PSOE (Susana Díaz + gestora controlada per Susana Díaz), que deuen de ser una mescla de totes dues espècies: primer van encendre el foc fent que Pedro Sánchez dimitís i després diuen que el volen apagar, però ho fan amb gasolina, tal com s’està demostrant aquestes darreres hores per Madrid.
Fa només uns dies es van reunir l’actual president de la gestora socialista l’asturià Javier Fernández i el primer secretari del PSC Miquel Iceta. Segons va transcendir després de la reunió, tots dos partits es donaven un marge de 2 mesos per a renegociar les relacions que han estat en vigor des de fa quasi  4 dècades.
Però després de veure la purga que s’està fent a Madrid a tots aquells que van votar no a la investidura de Rajoy (quin fet més greu!!) tot indica que de voler estendre ponts entre totes dues formacions, res de res.
El primer en ser apartat va ser José Zaragoza, secretari d’organització del PSC durant molts anys i avui li ha passat el mateix a qui va ser el cap de cartell a les passades generals Meritxell Batet (què ostentava la direcció del grup parlamentari), ma dreta de Pedro Sánchez quan aquest era el president del grup parlamentari.
No és això companys, no és això... Volen justificar els seus actes apel·lant a la democràcia, però me sembla que tenen el concepte equivocat, ja que la seva actitud pot qualificar-se de moltes maneres, però a mi mai se’m acudiria fer-ho com a democràtica.
Carregar-se al secretari general de la manera que ho va fer (perquè se’l van carregar, tot i que Pedro Sánchez va acabar dimitint) es pot qualificar de cop de ma, de lluita pel poder, d’ambició per part d’alguns... Però mai de democràtic.
Voler allargar en el temps el congrés extraordinari del PSOE que tindrà com a finalitat escollir el nou secretari general (espero pel bé de tots que no sigui Susana Díaz –si ella ve jo me’n vaig-) es pot qualificar com voler guanyar temps per a que els militants s’oblidin de Pedro Sánchez, però tampoc me sembla democràtic que una gestora estigui en funcions molt més temps que el que seria necessari i recomanable.
No sé que pot passar dintre de dos mesos (mai he estat massa encertat en les meves previsions), però l’experiència me diu que hi ha mals que poden ser irreversibles i allò de que el temps ho cura tot, no sempre és veritat.