dilluns, 28 de novembre de 2016

SOLIDARITAT PER UN DIA

Els passats divendres i dissabte es va dur a terme el gran recapte de cara les festes que s’apropen, tal i com ja ve passant des de fa uns anys. Després, aquests aliments que recull el Banc dels Aliments aniran a parar a les principals oenegés (Creu Roja, Caritas, Siloè, etc.) per a que els puguin distribuir entre els més necessitats.
Divendres, en sortir de treballar, vaig passar a comprar pel supermercat Lidl i sense que m’ho demanessin expressament, vaig agafar una bossa per a col·laborar. Vaig comprar per valor d’uns 13€.
Dissabte, amb la família, vàrem estar de celebració a un restaurant de la Ràpita i de tornada la meva dona va voler passar pel mateix supermercat perquè li feia falta una mica de pa. Era cosa d’entrar i sortir. De fet jo ni vaig baixar del cotxe. Abans de baixar li vaig dir a la meva dona que si li demanaven col·laborar digués que jo ja ho havia fet el dia anterior.
El voluntaris eren uns altres i, entre els quals estava la Tere Reche, presidenta de la Creu Roja d’Amposta. Una de les voluntàries i va preguntar a la meva dona que si volia col·laborar. La meva dona li va dir que ja ho havia fet jo el dia anterior.

-Hi ha molta gent que passa gana –Li va respondre la voluntària-.

Quan m’ho va explicar li vaig dir:

-Li haguessis pogut preguntar quantes vegades col·labora ella...

Dintre de pocs dies (crec que diumenge 11 de desembre) tindrà lloc la Marató de TV3 que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Mai hi he col·laborat en forma directa, així com tampoc no he comprat mai loteria de la Grossa de Nadal.
Insolidari? No, rotundament no. I la prova és que sóc soci d’Amnistia Internacional, d’ACNUR (l’organisme de Nacions Unides que presta ajuda als refugiats, com per exemple els que surten de Síria i els aturen a Turquia) i Creu Roja. Com que la situació és tan dolenta, durant els darrers mesos totes tres organitzacions m’han demanat que augmentés la meva quota o bé que fes aportacions extraordinàries. I ho he fet. O sigui, la meva solidaritat la porto a terme al llarg de tot l’any i no només un parell de dies concrets.
TV3 porta tot l’any bombardejant-nos amb missatges sobre la Marató (no és si és percepció meva, però trobo que és la vegada que més insistents han estat) per a que el dia que se celebri la gala siguem solidaris, sobre tot aquells col·lectius afectats per les malalties a les que es destinaran els diners recaptats aquest any.
Voleu saber que n’opino de tot plegat? Què és una vergonya i una gran hipocresia. Així, tal com us ho dic.
Les administracions (me dóna igual el Govern de la Generalitat com el Central) no arriben allà on haurien de fer-ho i ens ho endossen als ciutadans volent-nos crear un càrrec de consciència sinó col·laborem. Ara bé, diners per a d’altres coses si que n’hi ha. Com que no vull ser demagog, me referiré a la pregunta que la setmana passada li va fer Gabriel Rufián a la recentment estrenada Ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal. Li va preguntar el diputat d’ERC si pensava reduir el pressupost del seu departament per a que es pogués destinar a ajudar als més necessitats. La Maridolo li va respondre amb un rotund: No!      
A sobre només cal que alguns lacais d’aquests governs ens pressionen apel·lant la nostra solidaritat cap a les persones més desvalgudes. Si un pot i si vol, ja col·laborarà i si algú no pot, no està obligat a fer-ho.

No vull acabar sense felicitar a tots els voluntaris/voluntàries que de forma desinteressada i de tot cor van fer possible que el gran recapte fos tot un èxit.