dijous, 1 de desembre de 2016

ASSABENTAR-SE’N PER LA PREMSA

Seu de la UGT a Vinaròs. 
Quantes vegades haurem escoltat: Me’n vaig assabentar per la premsa...
Sembla inversemblant que a l’era de les comunicacions, quan fins i tot els adolescents duen un mòbil (anava a dir a la butxaca) a la ma i no paren ni un moment d’usar-lo, de vegades sigui tan difícil comunicar.
Me’n vaig assabentar per la premsa (concretament al diari digital Aguaita.cat) que Valentí Marín, que havia estat Secretari General de la Federació de Serveis Públics de la UGT (el meu sindicat) en les darreres dècades (20 anys? Potser sí) havia de substituir a un altre dirigent històric de la UGT, Wifredo Miró que encara en portava més.
Tret d’uns anys en que vaig abandonar la militància, porto militant a la UGT des de 1982 quan me vaig afiliar a la Federació de Fusta, Suro i Afins de la Comarca del Baix Maestrat (Vinaròs) Després, quan vaig entrar a treballar a l’Administració Central me vaig afiliar, com us deia abans a la Federació de Serveis Públics.
Abans, quan passava alguna cosa important, des del sindicat t’enviaven una carta (d’aquelles que s’enviaven amb sobre i segell i que a dintre hi havia un paper normalment escrit per les dues cares: una en català i l’altra en castellà) I el carter del poble o del barri te la deixava a la bústia i, finalment després d’obrir el sobre l’acabaves llegint... Bé aquest potser no era el darrer pas. El darrer era tirar-la a la paperera que, a diferència d’ara no era virtual (allò que se’n diu paperera de reciclatge i que té una icona específica a la pantalla de l’ordinador), sinó que era física i la solies tenir a un lloc que no molestés de casa. Però t’arribaven... Què era l’important... I te’n assabentaves del fet... Què encara era més important...
Ara (sé suposa) quan hi ha alguna cosa important a dir, t’envien un correu electrònic que sol arribar amb molta més rapidesa que abans... I he dit sé suposo, perquè a mi no m’arriba cap comunicació de la UGT des de fa un bon grapat d’anys i no, no m’he canviat l’adreça de correu (l’equivalent a canviar-te de domicili, però virtualment) Segueixo tenint la mateixa adreça de correu electrònic que me va obrir Toni Espanya allà per l’any 2003 quan vàrem entrar junts a l’Ajuntament d’Amposta i així poder-me enviar tot tipus de documentació.
Els únics correus electrònics que m’arriben del sindicat són a través de l’amic Jordi Giménez, delegat de Justícia, però que rarament són del meu interès, ja que sol enviar informació del seu departament i de l’Administració de la Generalitat. De totes formes agraeixo l’atenció que té l’amic Jordi amb mi.
Fa anys que sóc molt crític amb la UGT en general. Sóc dels que opina que igual que la resta de sindicats, la UGT no ha tingut la resposta que hauria calgut esperar durant aquests anys de crisi econòmica. Tot i això, sóc conscient que hi ha companys sindicalistes que es deixen la pell pels seus companys fent una gran tasca de negociació, prevenció i assessorament.
Fa uns anys fins i tot vaig estar meditant abandonar el sindicat. Així li vaig comentar a Paco Túnez, delegat de la UGT al nostre centre de treball i me va demanar que no ho fes. I aquí estic...
Però haver-me assabentat per la premsa de que es feia un congrés territorial on s’escollia un nou secretari general, per a dir-ho finalment, m’ha molestat. No sé si hi ha d’altres militants que els hi ha passat el mateix o només (quina casualitat!) m’ha passat a mi. Fixeu-vos fins a quin punt estic emprenyat que poden felicitar al nou secretari general no ho he fet ni ho penso fer i això que som amics (o això sembla)
De vegades penso que les meves relacions amb el sindicat van començar fa uns anys quan me vaig queixar del poc respecte que tenien una gran part dels companys que anaven al sopar anual que es feia entre Nadal i Cap d’Any al fumar al restaurant omplint de fum el local. Un fet que, com sabeu està prohibit des de fa molts anys. Jo tinc un problema respiratori i, per tant, haver de respirar aquell aire m’era molt perjudicial. Aquell va ser el darrer anys. Ja no me van convidar (pagant-ho jo) cap anys més.  
De totes formes la meva llarga etapa sindicat està arribant al final. A l’octubre de 2017 me jubilaré i, tot i que podria continuar militant al sindicat de jubilats, me donaré de baixa definitivament.