dijous, 15 de desembre de 2016

EL SOCIALISME, A LA BAIXA

El principal titular de portada del Periódico de Catalunya del passat diumenge (11-12-2016) era el següent: Europa arracona la socialdemocràcia.
Està bé que el rotatiu ho recordi, però és un fet evident i fàcil de contrastar: A quants països d’Europa hi ha actualment al govern un partit socialdemòcrata què sigui capaç de sostenir-se per ell mateix? El propi diari ens ho aclareix: 1 (Malta) Tot i que hi ha altres països governats per socialistes o socialdemòcrates com ara Portugal, país del qual, el seu primer ministre és socialista i França on actualment encara hi ha un govern socialista al menys fins les properes eleccions. 

S’ha de tenir en compte que el titular va sortir després de la dimissió del Primer Ministre italià Matteo Renzi i abans de que un membre del seu govern ocupés (ni que sigui interinament) el càrrec que havia quedat vacant.  
Abans d’entrar al fons de la qüestió voldria deixar clar el concepte de socialisme i socialdemocràcia.

Socialisme és: El socialisme és una ideologia política lligada a la classe social del proletariat, oposada al capitalisme i oposada a la classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.

SocialdemocràciaLa socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

(Definicions tretes de la Viquipèdia)

Per a dir-ho d’una manera entenedora: La socialdemocràcia és un socialisme ‘descafeïnat’.De totes maneres tots dos termes sovint s’usen de forma indiscriminada.
He volgut deixar-ho clar, perquè si gratem una mica, podem trobar governs com el de Syriza a Grècia que, en teoria, representa a l’esquerra radical, tot i que, actualment, per algunes de les seves mesures estan molt més propers a la socialdemocràcia.
Però hi ha al si dels partits socialistes/socialdemòcrates una reflexió seriosa de perquè està passant això? A mi me sembla que no.
La situació no és nova. A la política, com a la majoria de coses que ens envolten, hi ha cicles: unes vegades hi ha majoria de governs socialistes i altres de conservadors. Així de simple.
El que passa és que en èpoques de fortes crisis econòmiques, els governs progressistes (posem-los a tots dintre del mateix sac) no han sabut donar resposta als problemes de la ciutadania que, sovint, han fet molt més cas als cants de sirena que els arriben dels partits de la dreta (o de l’ultradreta)
Desgraciadament el socialisme fa anys que es va allunyar dels tradicionals valors de l’esquerra: els que protegeixen els treballadors en front del patrons, els que tenen cura dels seus ciutadans més necessitats, sense oblidar-se de cap d’ells, el que fomenten la igualtat entre classes socials, els que lluiten contra la corrupció, els defensen la coherència i la intolerància amb fermesal 'abandonament de l'ideari republicà per abraçar la monarquia...
Si no s’ha fet així i quan la majoria dels seus dirigents s’han preocupat més pel seu benestar persona que no pel de les persones que l’envolten, no ens ha d’estranyar que els ciutadans busquin refugi en altres partits que, segur que ho faran pitjor, però que no presumiran dels seus ideals, perquè el més normal es que no en tinguin...  
Per acabar un record al gran Groucho Marx: Aquests són els meus principis i sinó li agraden, en tinc d’altres.