diumenge, 4 de desembre de 2016

EL TÚNEL DEL TEMPS. ‘PROVOCANDO UN PIROPO’

Cada any, per festes de la Cinta, puntualment, el Teatro Argentino muntava a Tortosa la seva carpa per les immediacions del parc Teodoro González. Era un teatre de varietats: música, ball, humor, una mica de carn... Però sobre tot molta picardia.
Recordo que mons pares hi solien. Sinó tots els anys, molts... Però després en parlaven poc... Com a molt i per a que jo comprengués que no podia anar, me deien que era un espectacle verd (*).
Amb els anys, tal com ens anàvem fent grans, vam mitificar l’Argentino i, com tot allò que estava prohibit, ens feia augmentar les ganes d’anar-hi. Fins 1974...
Aquell any, quan Franco estava més allà que aquí, el règim ja havia suavitzat molt les formes i, tot i que el destape encara no havia arribat, de tant en tant quan anaves al cinema podies veure, ni que fos de passada, alguna mamella. La majoria dels meus amics ja tenien 17 anys i a mi me faltava un mes per a fer-los. Ens vàrem apropar a les taquilles del teatre per a veure si podíem entrar, tot i que encara no teníem els 18.
Com que suposo que l’espectacle ja anava de baixa i no atreia tants espectadors com uns anys abans, ens van deixar entrar. No cal ni dir l’emoció que vam sentir en aquell moment... Per una banda per transgredir les normes establertes i per l’altra pel morbo que suposava veure dones amb poca roba.
L’espectacle es desenvolupava dintre de les nostres previsions. Tot i com he dit abans, teníem poca informació sobre el tema, els que vèiem ho podria qualificar com a previsible.

En un moment donat va sortir una vedette (no sé si era la primera, la segona o la tercera) tota sensual i amb un vestit de tul transparent i que des d’un dels costats li sortien unes fulles de parra verdes que li cobrien les parts més pudoroses. El títol del tema que va interpretar ja era tota una declaració d’intencions: ‘Provocando un piropo’.
A mesura que anava interpretant el tema se dirigia a algun home de les primeres fileres i li deia:


-‘¿Me tiraría usted un priropo?’

Un li va dir guapa, un altre tía buena... Però com passa sempre en aquests casos, la gent (els homes en aquest cas) sé van envalentint i sempre hi ha algú que la diu més grossa que els altres.   
     
-‘¿Me tiraria usted un piropo?’

-Tinc un pardal... (li va llançar un)

-‘¿Como dice?’

-Què tinc un pardal...

-‘¿Me lo repite en español?’

-‘Qué tengo un pájaro...’

-¿Me lo enseña...?

-Sí, sí...

Quan anava a pujar a l’escenari els seus companys el van aguantar.
Podeu imaginar-vos la gresca que es va muntar...

(*) Per aquell temps quan s’explicava alguna cosa picardiosa, normalment relacionada amb el sexe, es deia que era verda o verd, segons els casos (un acudit verd)