dimarts, 6 de desembre del 2016

Els partits, davant la crua realitat

ENRIC HERNÀNDEZ
Director

Rajoy descobreix les amargures de no tenir majoria absoluta. I el PSOE, les virtuts de ser oposició responsable i centrar les polítiques del Govern


El pas del temps dóna i pren raons. ¿On queda l’altivesa del PP quan reinvidicava el llegat de Mariano Rajoy i exigia al PSOE que, a part de facilitar-li la investidura, li donés un xec en blanc per a la legislatura? ¿On queda el no de no del socialista Antonio Hernando a qualsevol entesa amb el Govern, entonat en ple trànsit cap al no és abstenció? ¿Què se n'ha fet de la condició de soci preferent de l’Executiu que va vindicar Ciutadans després de mudar, així mateix, del veto al sí a Rajoy? ¿I del lideratge de l’oposició d’esquerres que Units Podem pretenia arrogar-se?
La nova (i inèdita) aritmètica parlamentària ha submergit tots els actors polítics, els vells i els ja no tan nous, en un gèlid bany de realitat. Per orgullós que estigui de la llei Wert o de la llei mordassa, sense majoria absoluta a Rajoy només li queden dues opcions: o s’avé a revocar-les o les hi revocarà l’oposició. Per fondes que siguin les seves ferides, el PSOE no pot quedar-se de braços plegats esperant que el PP busqui aliats per perpetuar les seves polítiques econòmiques; està obligat a aprofitar la seva força decisiva al Congrés per forçar un gir social en benefici de tots els ciutadans, i en particular dels més desafavorits. L’elevació del salari mínim, l’ampliació del dèficit autonòmic i l’aposta per un ajust econòmic sense més retallades socials en són una bona mostra.

La reforma constitucional

La complicitat entre el PP i el PSOE també altera el guió d’Albert Rivera i Pablo Iglesias. Els vots de C’s, útils com a palanca per forçar el no de Pedro Sánchez, perden valor amb un PSOE aclimatat al paper d’oposició responsable. I amb la dreta dulcificada per la seva fragilitat parlamentària, l’oposició de trinxera de Podem perd sentit.
Tots seran imprescindibles en la reforma constitucional a la qualSoraya Sáenz de Santamaría ja ha obert la porta, tot un bany de crua realitat per a les forces independentistes.