dimarts, 27 de desembre de 2016

LA (I) REALITAT DELS BANCS

El Roto. 
Com ha canviat la banca! No es pot dir que ho hagi fet un dia per l’altre, no... Però si fem una mirada retrospectiva aquells que ja tenim una edat, ens en adonarem de que, efectivament el concepte de banca de fa només unes dècades a l’actual no s’hi assemblen pràcticament en res.
Però no només això. La nova banca (per qualificar-la d’alguna manera, sembla que viu una realitat molt diferent a la dels humans (bé, no tots ja que els futbolistes i altres esportistes d’elit també viuen a un món irreal)
Fa una mica més d’una dècada la banca va propiciar la bombolla immobiliària. De no haver estat per la banca que facilitava crèdit sense gaires problemes, el boom immobiliari hagués estat impossible. Per una part donava crèdit a les constructores per a què poguessin seguir construint i per l’altre a la gent que tenien furor comprador.
Quan va esclatar la crisi va agafar la banca a contrapeu. Per un costat veia com la morositat creixia dia a dia, ja que les constructores no podien fer front als préstecs perquè no venien els pisos a mesura que els anaven construint i per l’altre, molts particulars que havien comprar pisos a preus molt elevats, tampoc els podien pagar perquè van perdre la feina o van veure disminuïts considerablement els seus ingressos. D’aquí que s’inventessin la clàusula terra (*) per assegurar-se el manteniment del benefici als préstecs hipotecaris.

Cal recordar que molts de bancs van haver de ser rescatats amb diner públic? Cal recordar que el sector va patir una gran reestructuració ? Cal recordar que la majoria de les caixes d’estalvis van desaparèixer, però també alguns bancs? Cal recordar que els mils de milions que l’Estat va injectar al sector difícilment els retornaran mai? Cal recordar que, encara avui, es produeixen a diari un bon grapat de desnonaments? I tot i que ja ho he esmentat més amunt, cal recordar que tots aquests mils de milions eren diner públic, es a dir diners dels contribuents? I per últim, cal recordar que mentre l’Estat insuflava capital a la banca retallava drets als sectors més vulnerables de la societat?

El Roto. 
Tot i aquests antecedents el sector bancari sembla que no en té prou i que encara vol esprémer més els clients sense importar-los la seva condició social. Tot i que diversos tribunals de justícia han donat la raó als clients d’entitats financeres als que se’ls hi va incloure la clàusula terra, els bancs es resisteixen a acatar les sentències i no paren de recórrer i recórrer. La darrera sentència (d’obligat compliment) és del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Alguns han dit que tenen reserves per a retornar els diners cobrats per aquest concepte, però n’hi ha d’altres com el BBVA que vol fer ús de tota mena d’argúcies legals per a evitar retornar els diners cobrats de forma indeguda.
Què cal esperar d’aquests tipus de bancs? Molt poc la veritat. Tot i que des de sempre semblava que els que treballaven a un banc tenien un estatus superior a la resta dels mortals, la situació actual ha empitjorat considerablement. Abans tenies uns empleats de referència, però ara, la majoria dels clients, aquells que només disposem d’una nòmina i poca cosa més, ja no ens queda ni això.
Encara recordo aquelles trucades que ens feien per avaluar la qualitat del servei i en les que se’ns preguntava:

-Quan vostè entra a la seva oficina, el reconeixen i sé li adrecen pel seu nom?

Ara com ja ho fem tot pel caixer automàtic, només entres a l’oficina molt de tant en tant i per tant ni els coneixes ni et coneixen...
Potser quan té veuen té donen el bon dia, però difícilment té donaran un calendari quan abans, per aquestes dates, era tradicional fer-ho.  

El Roto.


(*) ¿Què és la clàusula terra?

Les polèmiques clàusules terra de les hipoteques han passat en uns anys de ser unes condicions poc conegudes dels contractes hipotecaris a provocar un autèntic escàndol social i convertir-se en una pràctica bancària gairebé proscrita, malgrat que les entitats les han hagut de treure a contracor, a cop de sentències judicials, i continuen defensant la seva validesa i transparència.
1) ¿Què són les clàusules terra?
Es tracta d'unes condicions incloses en moltíssimes hipoteques durant anys (especialment els anys 2008 i 2009 i a partir d'aquí fins fa un parell d'exercicis) per les quals es fixava un nivell mínim d'interessos a pagar per l'hipotecat amb independència que la suma de l'euríbor i el diferencial del crèdit se situés més avall d'aquest límit. En la majoria dels casos anava acompanyada d'una clàusula sostre, un nivell màxim que aconseguirien els interessos. Els bancs argumenten que era una manera de donar-li estabilitat al preu del préstec i beneficiar així tant l'entitat com el client. Segons el sector, és un dels factors que expliquen que les hipoteques espanyoles siguin de les més barates de la Unió Europea.
2) ¿Quan van sorgir els problemes i per què?
Durant anys aquestes clàusules van passar desapercebudes perquè el nivell de l'euríbor no es va col·locar per sota dels nivells de la immensa majoria d'aquests mínims. Però durant les crisis, molts hipotecats van començar a adonar-se que no es podien beneficiar de les baixades de tipus d'interès amb què el Banc Central Europeu ha intentat recolzar l'economia. En molts casos amb sorpresa, perquè no eren conscients d'haver assumit aquestes condicions. En la pràctica, a més, els sostres eren tan alts que eren irreals (fins i tot del 25%), mentre que es va demostrar que els mínims estaven a l'abast. No era estrany, així doncs, que fossin d'entorn del 3% i en algun cas arribessin al 5%, quan la mitjana anual de l'euríbor va marcar un màxim del 4,81% el 2008 i està per sota del 2,5% des del 2009 (actualment, de fet, la taxa està en negatiu). Associacions de consumidors com Adicae van començar aleshores a canalitzar aquest descontentament mitjançant demandes davant els tribunals.
3) ¿Què va marcar un punt d'inflexió?
Un degoteig incessant de sentències va anar donant la raó majoritàriament als afectats, però el punt d'inflexió el va marcar una decisió del Tribunal Suprem del maig del 2013 que va obligar a retirar tots els seus mínims al BBVA, NovaGalicia (avui Abanca) i Cajamar. L'alt tribunal va considerar legals aquestes clàusules, però no quan fossin incloses en els contractes sense prou transparència. És a dir, sense haver facilitat prou informació, enterrant-la entre una "aclaparadora quantitat de dades" o sense oferir al client "simulacions d'escenaris diversos" o altres productes.
4) ¿Des de quan els bancs condemnats han de tornar els diners?
El Suprem va obligar aquestes tres entitats a tornar els diners però amb la data de la sentència del maig del 2013, no des del principi de la vida del préstec, amb l'argument que no volia desestabilitzar el sistema financer. Després d'allò, una allau de sentències van obligar altres entitats a tornar el que havien cobrat de més, a les quals aquest dijous s'ha sumat la que imposa la mateixa pena a 40 bancs i caixes. No obstant, el Jutjat Mercantil núm. 1 de Granada va preguntar l'1 d'abril del 2015 respecte a aquesta qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest tribunal té previst emetre la seva opinió el 26 d'abril, però els serveis jurídics de la Comissió Europea ja li han anunciat que, segons la seva opinió, els bancs han de tornar els diners des que el crèdit va ser subscrit, no des del maig del 2013, cosa a què es van oposar el Banc d'Espanya i el Govern. Si el tribunal europeu comparteix aquest criteri, la seva opinió prevaldrà sobre la del Suprem.
5) ¿Quin és l'abast del problema?
No hi ha xifres oficials però se suposa que hi ha hagut dos milions d'afectats. Segons Adicae, el que s'ha pagat de més seria fins a 2.566 euros a l'any en les hipoteques de 150.000 euros; fins a 3.421 euros en les de 200.000; i fins a 4.276 euros per a les de 250.000. També ha mantingut que els mínims han tingut un paper determinant en gairebé el 90% dels desnonaments, de manera que eradicar-los evitaria 200.000 execucions hipotecàries.
6) ¿Quin seria l'impacte per als bancs?
Tampoc hi ha dades oficials i ningú sap del cert quin impacte podria tenir per a les entitats tornar tots els diners. Una font del sector calcula que podria arribar a 12.000 milions d'euros, tenint en compte que hi ha uns dos milions d'hipoteques amb mínims, prenent un límit mitjà del 3,12% (l'apuntat pel Banc d'Espanya el 2009) i tenint en compte una hipoteca mitjana de 120.000 euros a 20 anys i els euríbor mitjans anuals des del 2009, data en què es van començar a activar. Però la font adverteix que només és una xifra aproximada perquè no hi ha informació certa. Alguns mitjans han parlat de quantitats d'entre 20.000 milions i 36.000 milions, però la banca les titlla d'excessives. El Santander i el Bankinter no han utilitzat mai els mínims i altres entitats, com CaixaBank, Bankia i el Popular, ja els ha retirat.