dimecres, 21 de desembre de 2016

‘LA SÉNIA, EL PARADÍS PERDUT’

L'antic camp d'aviació de la Sénia. 
Amb aquest títol, TV3 va emetre anit un reportatge sobre la crisi que pateix el sector del moble de la Sénia, dintre del programaSense ficció.
La situació és sobradament coneguda a les nostres comarques que, tal i com es va dir, la majoria dels pobles (per no dir la seva totalitat) aportaven ma d’obra a la constant demanda existent a les fàbriques de la Sénia, però també a les Cases del Riu (Rossell)
Aquest matí he llegit algun comentari al respecte fet per seniencs i coincideixo amb ells de que es va voler mostrar una imatge molt desoladora del poble i el que encara és pitjor, sense massa possibilitats de recuperació.
La Sénia durant molts i molts anys va ser la població més industrial de Catalunya (tenint en compte el seu número d’habitants), però patia un problema endèmic que anit es va explicar: la seva activitat no estava diversificada. És cert que també hi havia d’altres tipus d’indústria com la de pinzells (tradicional a la localitat), la d’embalatges de cartró o les derivades del sector primari, però tenien molt poc pes específic dintre del conjunt.
Paral·lelament a la indústria del moble es va crear el comerç. La gent anava a la Sénia a comprar mobles i, de passada altres complements per a la casa, com ara articles d’il·luminació. Tot estava lligat.
Anit es va dir que la principal causa de la davallada de les vendes va ser la crisi del sector de la construcció i, en menor mesura, la competència de l’incipient comerç vingut de les terres del Nord. Voldria matisar-ho, ja que no hi estic completament d’acord.
Els empresaris seniencs coincideixen que la crisi va començar a afectar-los l’any 2007. Segons l’amic Lluís Forné, a ell concretament a partir del 30 de novembre. També es va dir que a la Sénia s’hi venien mobles de qualitat a diferència d’altres llocs.
Durant els anys del boom de la construcció es van vendre molts de pisos, però també molts es van quedar buits. A Amposta s’hi poden veure blocs sencers on no hi viu ningú. Del pisos que es venien una gran majoria eren inversions (pensats per a llogar-se) o segones residències i, per tant, en cas de moblar-se, tampoc calia fer-ho amb mobles de qualitat.
El que va passar a partir de l’any 2007 és que tothom d’alguna manera o d’una altra vàrem començar a patir la crisi. Uns perquè és van quedar sense feina, a d’altres perquè ens van abaixar el sou... La incertesa econòmica era molt gran i per tant, qui tenia diners se’ls guardava i qui no en tenia, evidentment no els podia gastar.
En canvi si que estic d’acord amb aquells que van opinar que un dels errors comesos va ser fitxar tècnics de fora per a mirar de redreçar la situació. Quan un empresari es fa a si mateix, té la suficient habilitat com per a tirar endavant el seu negoci, el que no pot fer, en cap cas, és adormir-se en la glòria i deixar que siguin uns altres els facin la seva feina, mentre ell se dedica a fer d’altres activitats que, possiblement, li reportin més satisfaccions personals. No és el mateix que un negoci estigui en crisi que hi estigui tot un sector. En el segon cas no hi ha cap expert que tingui una vareta màgica per a canviar-ho tot. Des del meu punt de vista aquets anys de crisi ha significat el gran fracàs de tot un col·lectiu: els economistes. Els únics d’aquest sector que hi ha tret profit són els gurus que han escrit llibres, han fet conferències sobre el tema i han participat constantment en col·loquis sobre el tema.  
Aquest matí he penjat un escrit que vaig fer a l’agost de 2013 al que li vaig posar l’original nom de la Sénia el país del moble. Llavors ja vaig donar la meva opinió sobre la situació que es va crear. No obstant uniria la meva veu a aquells que pensen que el poble de la Sénia so s’ha de resignar. No es pot viure dels bons records del passat i oblidar que darrere d’aquells empresaris està pujant molta gent.
Sé de primera ma que s’hi estan fent coses i estic completament segur que més prompte que tard a la Sénia s’hi tornaran a fer sopars i festes d’empresa, tal com ho recordaven ahir algunes des les protagonistes del programa. Potser no seran tan multitudinaris i tal vegada no hi assistiran forasters...Però és que la Sénia no pot remar tota sola. Cal més implicació per part de les administracions i han de ser tots els pobles de la zona (d’un i d’altre costat del riu), del primer fins a l’últim, encapçalats pels més grans, els que tirin del carro sense defallir un sol moment. Només així es podrà apropar a la plena ocupació.