dijous, 22 de desembre de 2016

Missió: acabar amb la CUP

Periodista de 'Crític'

No és nova política. Era un partit independentista abans de l'esclat independentista. Un moviment social de lògica 15-M abans del 15-M


En el procés judicial per la crema de fotos del Rei, pren força un relat en ambients sobiranistes que afirma que en realitat no hi ha una CUP, sinó dues. Una CUP responsable, representada per David Fernàndez i els diputats de la primera legislatura al Parlament, que estava disposada fins i tot a investir Artur Mas i votar els pressupostos de Junts pel Sí. I una CUP irresponsable i que vol carregar-s’ho tot, representada per Anna Gabriel i els 10 diputats cupaires actuals, radicals i intransigents.
La realitat, no obstant, és que la CUP d’abans del 27-S i la CUP actual són la mateixa. El que ha canviat és l’escenari polític: la CUP de l’anterior legislatura era aritmèticament irrellevant. En canvi, la CUP actual té deu diputats determinants. Mas va dir el desembre del 2015 que la CUP no tenia tanta força per «canviar un president». Els fets, però, van demostrar tot el contrari.

ACOSTUMAR-SE A LA REALITAT

La CUP no és nova política. Era un partit independentista abans de l’esclat independentista. Un moviment social de lògica 15-M abans del 15-M. No és un partit clàssic, no li agraden els portaveus ni els càrrecs. Intentar negociar amb ells a canvi de quotes de poder no funciona.
Després de 40 anys de poca o nul·la rellevància institucional i activisme de carrer, la candidatura de l’esquerra independentista té avui 336.375 vots, gairebé els mateixos que el PP. Ens hem d’anar acostumant a aquesta realitat. Però sembla que pocs ho han assumit encara, en especial en el partit de Puigdemont Mas.
La lògica de la CUP continua sent la mateixa de sempre: «Aclaparar la dreta i estressar l’esquerra», com va apuntar David Fernàndez, i actuar com a «accelerador» del procés. Davant d’aquesta situació, l’objectiu d’alguns actors sembla que sigui generar les màximes contradiccions en la CUP perquè la seva presència sigui testimonial en el futur. S’ha de corregir el que consideren un gran error de la història: una CUP decisiva al Parlament.