divendres, 30 de desembre de 2016

No caure en el populisme

GERO MAASS


Ve al cap el terrible atac terrorista de Niça. I el comès contra el World Trade Center de Nova York. Tots dos eren actes extremadament simbòlics. Els terroristes havien segrestat un mitjà de transport i l’havien convertit en una arma mortal. Igual que dilluns a Berlín, on es va utilitzar un camió de 40 tones robat a la capital per matar el màxim nombre possible de persones. Això demostra, sobretot, que no es tracta d’un criminal que actua sol. Tot indica que aquest atac va ser preparat molt abans.
I, al seu torn, suposa un greu error en la feina de les autoritats de seguretat. No hi va haver cap advertència de seguretat prèvia.Evidentment, els experts anaven totalment desorientats sense sospitar res. Creix la por al desenvolupament sense control d’uns fets sense saber on ni quan. I tampoc ens sentim millor sabent-ho.És justament el que pretenen els terroristes.

PRUDÈNCIA DE LA POLICIA

No hi ha dubte que aquest atac sacsejarà la república fins als seus més profunds fonaments. Fins ara, la policia, els serveis de rescat i els mitjans han sigut molt prudents i només han fet públiques les notícies confirmades. A Berlín no hi va haver ni especulacions, ni errors, ni activitat frenètica com en la matança d’aquest estiu a Munic. La gent ha evitat els nervis i fins i tot el pànic. Per ara. El fiscal general federal creu que es tracta d’un atac terrorista. No obstant, encara no és clar si hi ha un o més autors i el pakistanès detingut, que va arribar a Alemanya fa un any, va ser alliberat ahir a la tarda.
La mateixa nit de l’atemptat, mentrestant, la dreta de l’Alternativa per a Alemanya (AfD) ja el va vincular amb la política de refugiats. «Per fi hauríem d’adonar-nos que aquest terrible acte també és la conseqüència de la pèrdua de control a les fronteres». L’AfD sempre ha assenyalat que aquesta política de Merkel amaga uns forts perills. «Un país incapaç de protegir les seves fronteres quan hi ha una emergència ha fracassat», deia el comunicat de l’AfD. Els populistes de la dreta intentaran treure’n profit polític, just quan les últimes enquestes assenyalaven un cert descens dels seus seguidors.

UNA BARREJA EXPLOSIVA

Mentrestant, el cap de la CSU, Horst Seehofer, i soci de la gran coalició governant, també ha exigit conseqüències per a la política de refugiats. Convé recordar que les fronteres obertes i la cultura de la benvinguda són episodis que ja pertanyen al passat. Populisme i marcialisme són una barreja explosiva. Només existeix una possibilitat de desactivar-la, enfrontant-s’hi amb serenitat. Per a alguns, el més important és obtenir «guanys polítics».
Però l’autèntic repte és un altre: mantenir l’Estat de dret tolerant pel qual ha estat lluitant la societat durant els últims 70 anys. És necessària una reacció prudent com la del llavors cap de Govern de Noruega, Jens Stoltenberg, després de l’atemptat a Utoya del 2011. «A aquests atemptats hauríem de contestar amb més democràcia i més obertura. Si no és així, els que estan al darrere hauran aconseguit els seus objectius», va afirmar.