divendres, 23 de desembre de 2016

Parauletes

Periodista

Hem de corregir els diccionaris. S’hi ha d’incorporar oficialment les noves accepcions de paraules i expressions que han posat de moda els nostres polítics. Vegem-ne alguns casos que mereixen una revisió urgent.
Diàleg. «Molt sol·licitada i aplaudida reclamació perquè existeixi una conversa en la qual se sap que les dues parts parlaran sense escoltar el que diu l’altra». «Es diu així mateix de la situació que es produeix quan un interlocutor està disposat a parlar de tot menys de la possibilitat de reconèixer el possible dret natural aliè a la independència, i l’altre està disposat a parlar de tot menys de renunciar al seu possible dret a la independència». El diccionari hauria de recordar que aquestes dues accepcions de 'diàleg' no s’han de confondre amb el terme 'negociació', paraula que comporta la possibilitat de cedir una mica en les converses amb la finalitat de posar-se d’acord.
Desobediència. «Dret a incomplir les lleis vigents sense que comporti cap tipus de sanció». «Desafiament amb la finalitat d’aconseguir fama i notorietat corrent els mínims riscos legals possibles». «Actuació que quan és realitzada pels adversaris mereix severa reprovació i que quan la fem nosaltres s’acompanya de l’exigència que es respecti la llibertat de consciència o la llibertat d’expressió».
Coherència política. «Fina i subtil aplicació dels principis ètics que realitza el Partit Popular quan per necessitar suport per aprovar els Pressupostos ofereix al Govern basc retirar diversos recursos d’inconstitucionalitat presentats al seu dia com a estrictament necessaris per defensar els ciutadans d’Euskadi d’unes lleis injustes que agredien els seus drets». Afegiment clarificador: «Les lleis suposadament injustes i agressives ni han sigut modificades ni tenen res a veure amb els Pressupostos».
Crema de fotos. «Acció simbòlica que el sentit comú considera legal i que s’efectua de cara a la galeria per provocar malestar i per aconseguir que els que la realitzen surtin al seu torn fotografiats als mitjans de comunicació al més profusament possible». Nota: «La variant 'Crema de fotos del Rei' s’ajusta a la definició anterior encara que resulti políticament banal ja que l’ordenament jurídic reconeix el dret dels ciutadans a ser republicans i a poder treballar políticament i democràticament contra la continuïtat del sistema monàrquic sense la necessitat de recórrer als encenedors».
‘Banquillo’ d’Espanya (Expressió a afegir). «Simpàtica denominació col·loquial del Molt Il·lustre Banc d’Espanya, famós per la seva impunitat judicial després d’haver desatès i amagat els dictàmens dels seus propis experts sobre les trampes i mentides que Bankia preparava i va aplicar per enganyar l’opinió pública quan Rodrigo Rato la va treure a borsa».