dissabte, 3 de desembre de 2016

Política d'infart

XAVIER SARDÀ
Periodista

Una política mor d’un infart i els del seu partit diuen que és culpa de la premsa i la premsa diem que és culpa del partit per fer-la fora. Ningú diu que l’infart és culpa de l’infart. Ens estem tirant un cor «ja vellut tronat» pel cap. Observo que, últimament, la gent sap bastant de ciència mèdica. Portada aquesta tendència al paroxisme, elevaríem el llenguatge polític i periodístic a altíssims nivells d’erudició i sapiència. Això sí, seria un llenguatge essencialment incomprensible. Imaginem:
-Líder conservador: «No tinc el més mínim dubte que el dany tissular i la ruptura de la placa d’ateroma vulnerable s’ha produït per la pressió mediàtica».

-Líder populista:  «No farem un minut de silenci, però volem enviar el nostre condol a la família per l’IAM o IMA i la consegüent isquèmia no recanalizada».

-Ministra conservadora: «Jo vaig anunciar que podia produir-se un edema agut amb intensa dispnea. És més, vaig vaticinar una cardiopatia isquèmica si la premsa seguia pressionant-la».

-Periodista: «El coàgul de plaquetes i proteïnes que han pogut formar l’èmbol es produeix sense cap mena de dubte a partir de la seva expulsió del partit. L’agregació plaquetària mediada per bacteris i la formació de macròfags es produeix, en tot cas, quan els seus li giren l’es­quena».

-Tertulià conservador: «La cacera ha sigut brutal. Ha sigut la premsa. Ella no tenia, que sapiguem, ni hipercolesterolèmia ni hiperpoproteinèmia ni nivells elevats de la lipoproteïna. Ha sigut la premsa».

-Ministre de Justícia: «L’han acusat de delictes molt seriosos sense cap justificació. És evident que el marcador cardíac isoenzima BB de la glicogen fosforilasa no és casual. Cada un tindrà sobre la seva consciència les barbaritats que ha dit sobre ella sense cap prova».

-Tertulià rojillo: «Doncs d’acord, però si la premsa informava sense rigor ni justificació com dieu…, ¿per què la vau fer fora del partit? La vau apartar com una empestada i molts de vosaltres li vau negar la salutació ¿No sabíeu que això podia portar-la a una cineangiocoronariografia? ¿No vau pensar en les fibres onejants i en el citoplasma del miocit tornant-se eosonfílic?

-Diputada andalusa: «L’heu condemnat a mort. Els periodistes li heu causat una fibril·lació amb la cosa apical i oclusiva».


Paraules i emocions


Felicitem els periodistes i els polítics que aquests dies han sabut calibrar les seves paraules i les seves emocions. Potser no han sigut gaires, però ens reconcilien amb la condició humana. Als polítics que aprofiten la mort d’una companya per transferir culpabilitats a la premsa invocant un millor tracte, ja els felicitarem en una altra ocasió.