 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
La meva capacitat de sorpresa és
poca i això no sé si és bo o dolent... Però de vegades quan llegeixo el diari
veig coses que me donen que pensar i sovint me donen peu per a escriure un
comentari, com per exemple una noticia que publicava el Periódico ja fa unes
quantes setmanes.
Tot sigui dit una notícia poc
rellevant i que segurament a més d’un lector no li va produir ni fred ni
calor: La qualitat de l’ocupació a Espanya és dels més baixos de
l’OCDE. I es remetia a un estudi fet per CaixaBank Research
España.
Igual com no me va sorprendre la
victòria de Trump a les eleccions
americanes, ja que si fa o no fa aquí tenim el mateix, tampoc ens hauria de
sorprendre que a un dels països on la corrupció ha estat més evident durant les
darrers lustres, sigui també un dels països on la picaresca i l’engany estiguin
més arrelats. Tal i com me van dir ja fa molts i molts anys: Al nostre país
qui no roba és perquè no pot... No perquè no vol.
Per tant, no ens ha d’estranyar
gens ni mica que els empresaris espanyols (sovint molt més preocupats per
mantenir el seu tren de vida que de la qualitat dels llocs de treball), en lloc
de procurar que la eficiència sigui la base per a un bon rendiment del seu
negoci, mirin d’estalviar en allò que els hi és més fàcil: en els costos dels
seus treballadors (salaris, seguretat, formació, etc.)
Suposo que heu vist reportatges
de gent que afirma haver tingut contractes d’unes poques hores. Una cosa és que
realment l’empresari que els contracta tinguin esporàdicament aquestes
necessitats i l’altra que se’n faci ús i abús i norma habitual, com sembla que
ho està sent des de que va començar l’estafa allà per l’any
2008.
Però no només es fa mala praxis
amb les contractacions temporals (efímeres i mal retribuïdes), sinó que hi ha
molts treballadors que són falsos autònoms o de vegades ni tan sols arriben a
autònoms, ja que pels seus escassos rendiments (hipotètics), presenten l’alta
censal a l’Agència Tributària i la Tresoreria de la Seguretat Social no els hi
accepta l’alta precisament pels pocs ingressos que generaran amb la seva
activitat.
Tot i els esforços que diuen que
fan les administracions per a fomentar l’ocupació més o menys estable i que
doni seguretat al treballador, els resultats indiquen que una vegada i una
altra i una vegada més se fracassa en l’intent.
Tot i la responsabilitat que tenen
les administracions en aquests casos, tant o més responsables són els
empresaris que no veuen més enllà de la rendibilitat immediata de la seva
empresa.
Hi ha estudis que diuen que els
treballadors que són feliços als seus respectius llocs de treball són molt més
productius que aquells que estan mal pagats i/u ocupen un lloc de treball
temporal. L’estabilitat laboral i una bona remuneració no són sempre garantia
de bona eficàcia, però és evident que ajuda molt.
Fa 30 anys que treballo a
l’administració pública, però abans d’entrar-hi n’he vaig treballar 10 a 3
empreses diferents: BRYCSA (una empresa constructora amb seu a
Barcelona que feia una obra per a la Diputació de Castelló), Cerámicas
Lores (fabricació de rajoles i
altres materials de construcció) i Juan Chaler SL (indústria
auxiliar del moble), les dues darreres de Vinaròs.
La primera era massa gran com per
a què els seus principals accionistes poguessin arribar a tot arreu i, per tant
deixaven el dia a dia de l’empresa en mans del cap de l’obra. L’època
(1976-1977), després d’una de les crisis mundials del petroli, tampoc era la
millor per a que les empreses funcionessin adequadament. Penseu que la inflació
en aquella època era altíssima (el 19,8% l’any 1976 i el 26,4 l’any 1977) A les
altres dues empreses, els respectius empresaris s’ajustaven molt a la
descripció que feia una mica més amunt. Tan era així que Cerámicas Lores va
acabar tancant portes i Juan Chaler (el propietari de l’empresa homònima), va
perdre més de la meitat de l’empresa en una fosca jugada que mai he acabat
d’entendre, però, sense cap dubte degut a la seva despreocupació. Pocs anys
després també va acabar tancant.
Tot i el pas dels anys i la
modernització dels sistemes, la sensació que tinc és que les coses no han
canviat substancialment massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada