dijous, 20 de juliol de 2017

BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE

Foto: Web Ajuntament de Batea.
Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de comunicació, entre els que cal destacar TV3.
L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions. Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant, però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de Catalunya.  
Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.
Vaig conèixer a Joaquim Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any 1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en cada elecció.
Quan Pasqual Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de Barcelona.
A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.

-Jo conec a Joaquim Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano jo segurament col·laborarà.
       
Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)  
No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.

-Per al creixement de la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar de cava.

Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O. Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta qualitat.
Des d’aquelles inversions en infraestructures a la Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible projecte.   
Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.
Si Joaquim Paladella ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.
Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori. Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i al tercer institut.

Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència sí, però de les Terres de l’Ebre.

Ànims amic Joaquim, la raó està amb tu!   

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA D'ESTIU DE TORTOSA. 3d6















LA NOSTRA RIBERA 239






COVA DE SANTA LLÚCIA (LA BISBAL DE FALSET) 8






Els altres ambigus

Periodista

Algú podria estar pensant més o menys així: "Sense una majoria reforçada, amb menys del 50% del vot popular darrere, em carregaré l'Estatut i el seu règim i dictaré la independència"


Algú podria estar pensant una cosa més o menys així. «Governo Catalunya gràcies a la normativa legal de l’Estatut i condueixo el procés cap a la independència demanant que se m’obeeixi per aquell Estatut nostre que reconeix una majoria raspada que m’avala. Ara rebutjo els límits d’aquest Estatut (ho diuen no només Rajoy, Arrimadas, Iceta i el Tribunal Constitucional, sinó també el nostre Consell de Garanties al recordar que no tinc dret a modificar els grans eixos del país sense una majoria reforçada i qualificada del Parlament). Però, sense tenir-la, amb menys del 50% del vot popular darrere, em carregaré l’Estatut i el seu règim i dictaré –aquest és el verb, diran– la independència. Afortunadament no m’acusen de traïdor. Ni tan sols d’ambigu: li hem penjat aquesta llufa de l’ambigüitat als comuns, que diuen que tal com estan els preparatius i el seu encaix legal el referèndum serà una gran moguda però no un referèndum de debò».
Altres deuen reflexionar probablement així. «Nosaltres, els independentistes de debò, els de sempre, a les pròximes eleccions tindrem amb gairebé total seguretat majoria per governar tret que hi hagi un desastre general o un escapçament per inhabilitació. Però, compte, no és segur que aquesta vegada ja sigui la bona i definitiva per a la independència. No és segur que el 2 d’octubre, passi el que passi, comenci el nou Estat, encara que això pot estar al nostre abast d¡’aquí molt pocs anys i per a la nostra generació de líders. ¿Què cal fer ara? ¿Cremar-ho tot a la carta de la urgència o seguir avançant i a través d’una nova etapa autonòmica –emprenyada– aconseguir que l’independentisme arribi a la xifra màgica i possible del 60 al 70% i s’imposi a Espanya i a fora que l’única sortida és acceptar la voluntat clara dels catalans. Possiblement ara convé arribar a aquest escenari. Però hem d’evitar que a curt termini ens considerin ambigus si al final aquest és el camí».

EL FULL DE RUTA

Altres, antisistemes que ara marquen el full de ruta del sistema, no accepten que això mateix sigui una ambigüitat. Com que la majoria de l’opinió pública catalana no vol el seu model es dediquen burxar a partir de les seves arrels històriques. ¿Els ha sorprès que alguns d’ells pensin sobre el que s’ha de fer en la moderació i el pacifisme del segle XXI amb les esglésies? ¿No els sembla ambigu que proposin que passin a fer-li la competència a El Corte Inglés sota la denominació d’economat (seria l’economat que cridaria més l’atenció del món i posaria la catedral de Barcelona en el rànquing de les visites turístiques a la mateixa altura de la Sagrada Família). Es tracta especialment de guanyar espai als comuns, aquells ambigus oficials que poden aixafar tantes guitarres si en les pròximes eleccions aconsegueixen posar-se al capdavant de l’oposició.

dimecres, 19 de juliol de 2017

SOBRE LA DIMISSIÓ DEL DIRECTOR DELS MOSSOS D’ESQUADRA

De Ferreres al Periódico d'avui.
Dilluns una notícia destacava sobre la resta: La dimissió d’Albert Batlle, Director General del Mossos d’Esquadra. Me’n vaig assabentar per l’alerta que tinc al mòbil i que m’avisa quan hi ha una notícia destacada. E les 3 de la tarda, quan ja anava amb el cotxe, la SER hi obria el butlletí de notícies i ja per la nit, Antena 3 (una emissora que no miro quasi mai), també va començar el Telenotícies informant sobre la dimissió del cap del Mossos. No cal ni dir-ho que les capçaleres d’ahir dels diaris més importants de Catalunya també se’n feien ressò. Molt possiblement a l’hora de profunditzar a la notícia, cadascun d’ells ho va fer segons li convenia , seguin la seva línia editorial.    
Albert Batlle durant molts anys va ser regidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona fins que, per discrepàncies amb la direcció del partit, el va abandonar llançant-se als braços del sobiranisme. Eren els temps en els que Ramon Espadaler era el Conseller d’Interior i encara no era previsible que la situació catalana (tal com la qualifiquen molts mitjans de comunicació) arribés tan lluny. Per tant, a l’Albert Batlle li devia semblar que tot seria bufar i fer ampolles.
Les primeres crítiques i peticions de dimissió ja les va tenir quan els Mossos van detenir a diversos electes per desobediència. Segons les CUP la policia autonòmica catalana s’hauria d’haver apartat dels cassos.
Els funcionaris coneixem bé les obligacions i els deures que tenim. Una altra cosa ben diferent és que no ho vulguem acatar, tot i haver-ho promès o jurat en la nostra presa de possessió. Sabem el que ens hi juguem i que de vegades és el pa de la nostra família. És molt fàcil, per aquell que no és funcionari, dir el que hem i no hem de fer. Però segurament, aquells que parlen tant, a l’hora de la veritat farien el que nosaltres fem. Per això des dels sindicats de la policia autonòmica sé li va demanar al ja dimitit Albert Batlle que no polititzés els cos i, aquest, ja sigui per això o perquè ho tenia clar, així ho va fer.
Però no sembla que passarà el mateix amb la nova cúpula d’interior. Si Puigdemont va nomenar Joaquim Forn com a Conseller d’Interior va ser precisament per tenir una home de la seva absoluta confiança al capdavant d’una conselleria clau en aquests moments. Forn és com Puigdemont un independentista de pedra picada que equival a dir que és un fanàtic del procés. Ja sabeu que passa a aquells que hi tenen dubtes: Què se’ls aparta.
Després de la dimissió de Batlle, la Direcció General del Mossos estava bacant i s’havia de cobrir ràpidament. Per al lloc van pensar amb Pere Soler, un altre hooligan que si bé és cert que va ser director general d’institucions penitenciàries, també és cert que ha vet valer el seu currículum de twitter a l’hora d’aconseguir el nou lloc de treball. Soler, amb les seves piulades va donar totxo als seus rivals polítics així com també a tots els espanyols... (D’espanyols, com de catalans, francesos o anglesos, algun n’hi haurà de bo, tampoc cal que se generalitzi)
A partir d’ara caldrà veure que faran els Mossos quan rebin una ordre del jutjat per a detenir o notificar una citació a algun electe. Faran el què han de fer com a funcionaris que són o desobeiran el mandat judicial?
Potser estem davant d’una altra desraó com tantes altres que han anat sortint al llarg de tot aquest temps.
Per un costat i per l’altre... És com el joc dels disbarats...  

LA CIUTAT QUE VOLEM 19-07-2017

La setmana passada vaig publicar la foto d'un cotxe que es va estar al menys 3/4 d'hora aparcar a la parada del bus cel carrer Amèrica mentre el seu conductor parlava per telèfon. 
Bé, com sempre hi ha qui ho justifica tot, hi va haver qui me va dir que en aquest espai de temps igual no havia passat cap autobús i que sempre és millor això que conduir i parlar pel mòbil. 
L'autobús de transport urbà triga aproximadament 1/2 hora en donar la volta al poble, per tant en 3/4 d'hora igual n'han pogut passa 1 que 2. 
Evidentment que millor parar-se que conduir parlant amb el mòbil. Però si conduir parlant o manipulant el mòbil està prohibit, també ho està aparcar sobre la parada de bus.

La foto que publico avui és del mateix lloc el passat dilluns a la tarda. En aquest cas, la furgoneta amb remolc inclòs s'hi a estar no menys de 3 hores... Però no passa res. Això és Amposta!!!   

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA D'ESTIU DE TORTOSA. 3d6a (intent)





















LA NOSTRA RIBERA 238