dimarts, 10 de gener de 2017

‘CHORIZOS’ I ESPETECS

Segurament he escotat moltes vegades les expressions chorizos o xoriços referides als personatges corruptes (siguin o no polítics) I, segurament també ho haureu dit vosaltres mateixos moltes vegades. M’equivoco? Però d’allò que no n’estic tant segur és que alguna vegada haguéssiu escoltat l’expressió espetecs usada amb la mateixa finalitat.
Jo la vaig escoltar diumenge (trobo que per primera vegada) al programa Tot és comèdia de la Cadena SER. Un dels convidats del programa estava enumerant els seus desitjos per al 2017 i va dir que no volia ni chorizos ni espetecs. Tractant-se de un programa emès des de Catalunya i per a un públic majoritàriament català, tampoc cal ser un linx per entendre que quan va dir chorizos és referia a aquells relacionats amb casos com la Gürtel, Púnica, ERO’s, Taula, targetes black i un llarg etcètera i quan va dir espetecs es referia als de casa nostra, als implicats amb casos com el del Palau, 3%, Pretòria, etc. (potser no tan llarg com l’anterior, però déu ni do...)
Si ens fixem, veurem com encara que sigui molt lentament a les Espanyes la Justícia va fent els seu camí. Ahir mateix es va saber d’una nova condemna a Blesa, l’amic d’Aznar i que va ser president de Caja Madrid, integrada posteriorment a Bankia i rescatada en diner públic, per administració deslleial continuada a l’haver apujat el sou considerablement als directius de l’entitat i pagar acomiadament desproporcionats. Però en canvi a Catalunya el ritme és molt mes baix. Pujol i Millet campen lliurement en espera de judici que, crec recorda, no té ni data de celebració.  
Si a Espanya la majoria de casos estan relacionats amb càrrecs del PP, aquí a Catalunya, una gran majoria (i els més importants) ho estan amb CiU, motiu pel qual el principal partit que integrava la federació nacionalista ha hagut de refundar-se i canviar de nom: Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat)
Entre tots, el fundador de Convergència i que durant 23 anys va portar amb ma de ferro les regnes del nostre país, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol i Soley, és l’espetec més gran. Però també el patriarca d’una nissaga d’espetecs de categoria. Fins i tot fan la competència a marques tan importants com Casa Tarradellas.
Avui mateix llegia al diari que la nova direcció del PDeCat vol ajornar el debat sobre qui ha de ser el proper candidat a presidir la Generalitat per a centrar-se en remuntar les enquestes que, ara per ara, els hi són desfavorables.
I a què es deu que un partit que durant molts anys ha estat el que millors resultats ha tret a Catalunya estigui en hores tan baixes? Si la direcció del partit encara no ho sap, potser primer hauria de fer autocrítica i assumir tots els errors. Fins i tot Mas és un gran error.
Un fill polític del Molt Poc Honorable que va ocupar importants càrrecs dintre del partit mentre la xarxa del 3% s’estenia com una taca per tota Catalunya, des del meu punt de vista esta totalment deslegitimat per a ser el president de tot un país. L’estigma per ser fill polític de Pujol no se’l podrà treure mai de sobre i podrem donar gràcies que no surtin més casos de corrupció que d’alguna manera puguin estar relacionats amb Mas. Tampoc seria tan estrany...
Sobre el Cas Palau, ja ho he dit més d’una vegada, m’agradaria saber la veritable connexió que va tenir amb Amposta. Durant el regnat de Roig es va signar un conveni de mecenatge crec recordar que per 10 anys pel qual en anys alterns, la Lira i la Unió Filharmònica anaven a tocar al Palau de la Música Catalana. A mi sempre m’ha donat que pensar... I no m’agradaria que aquestes coses s’acabessin oblidant.

Per cert, quina seria la versió ebrenca d’espetec?  Secallona?