dijous, 19 de gener de 2017

EL PERILL CORRE PER LES XARXES SOCIALS

Les xarxes socials tenen les seves avantatge, ni ho nego ni ho discuteixo. Però és evident que també tenen els seus perills. Aquesta és la realitat.
Possiblement el màxim perill sigui l’addicció que poden arribar a produir. Aquesta mateixa setmana, un dels amics internautes va publicar que deixava la xarxa social on precisament va publicar el missatge de comiat.
Però la meva intenció no és parlar-vos de l’addicció (per a fer-ho ja estan els psicòlegs), sinó d’altres perills com per exemple donar per veraç qualsevol tipus d’informació.
Abans les xafarderies (certes o falses) abans anaven de boca en boca aprofitant els llocs més freqüentats per la gent, com per exemple les bugaderies públiques o rentadors (d’aquí l’apel·latiu de bugadera a les persones més xafarderes), bars, perruqueries, etc.
M’han dit de part certa... Era una forma de començar a explicar una mentida que tothom acabava donant com veraç. Encara recordo que es deia que una noia de Sant Rafel del Riu va tenir un fill negre... La sorpresa va ser molt gran, ja que el pare era blanc... La mare de la criatura estava tant sorpresa com afectada i només pensava en el moment en que el pare coneixeria la criatura. En canvi, quan minuts més tard el pare va conèixer el seu fill, va exclamar:  

-Mira per on ja han sortit els gens d’un avantpassat negre de la família...

Bé, tot i explicar-se con a un fet cert i on semblava que es coneixia fins i tot a la parella (són de Sant Rafel...), era una noticia falsa(bulo en castellà)
Un altre més dels nostres dies. A qui no li han explicat allò de la mora (ho poso així per a que m‘entengueu, en cap cas intento ser despectiu amb ningú) que quan té un fill i va a l’ajuntament i allí li donen un val per a que pugui anar a buscar el cotxet per al seu nadó... I hi havia una versió que el que li donaven no li agradava i n’exigia un de més car... Tot fals... Sovint, quan es difon una notícia falsa, la veritable intenció és fer mal a una persona en concret o a un determinat col·lectiu.  
No fa gaires dies un amic (seriós i fiable) va publicar una notícia sobre la política socialista Leire Pajín que va arribar a ocupar el càrrec de secretaria d’organització del PSOE i Ministra de Sanitat, Igualtat i Polítiques Socials en els darrers mesos del govern de Zapatero. Abans de ministra havia estat diputada al Congrés i senadora per designació de les Corts Valencianes. Bé, la notícia en qüestió recuperava un text que ja s’havia publicat molts anys abans, quan havia de ser designada senadora autonòmica: Gràcies a un acord entre el PSOE i el PP –deia el text-. A partir d’aquí no vulguis més comentaris, la majoria pujats de to arribant a l’insult a ella en particular i a la classe política en general: Tots els polítics són iguals... Podria especular sobre la ideologia dels autors dels comentaris... Per a què...?  De tots els que la van comentar, algú es va posar a pensar si era certa? Sovint només cal posar certes paraules clau a un buscador per a tenir la resposta de forma immediata.  
El problema, bàsicament sempre és el mateix (i perdoneu que sigui reiteratiu): acceptar com a certa qualsevol cosa que veiem publicada... ¿Quantes vegades hem compartit enllaços on s’explicaven mentides o al menys no es deia tota la veritat, sense contrastar-ho? I això que ens passi als que no som professionals de la informació, té la seva disculpa, però que passi als periodistes professionals no té perdó...
Potser recordareu que a principis de novembre una entrada que havia fet uns anys abans va tenir una enorme repercussió arribant a les 215.000 visites en uns pocs dies. L’entrada feia referència, suposadament, a una empresa que tenia el Ministre Montoro amb els seus fills i que havien comprar pisos a preu de ganga a la Sareb (l’anomenat banc dolent) Bé, originalment aquella notícia la va publicar Infolibre que, evidentment no va contrastar la notícia i va haver de rectificar posteriorment  per la seva ficada de pota.