dilluns, 16 de gener de 2017

Fanalets per escalfar

Periodista

Ja sé que vivim en un conflicte, però ni tan sols així s'hi val tot


Encendre un fanalet sempre equival a jugar amb foc. Però val la pena jugar amb foc quan es tracta d’un fanalet que busqui afegir màgia i caliu a la gran nit anual de la conspiració dels adults per il·lusionar els nens petits.
   
No obstant, no té sentit jugar amb foc per desnaturalitzar la nit de Reis. Encara que sigui legal. Encara que no comporti, només faltaria, noves judicialitzacions. Encara que a alguns els sembli brillant la idea d’utilitzar els nens per a disputes entre adults. Encara que a última hora es faci un tímid ús del fre de mà, quan molts ja havien quedat retratats des del principi posant-se de perfil, com si la cosa pogués ser acceptable, en lloc d’haver dit d’entrada la veritat: que era una bretolada.
Ja sé que vivim en un conflicte, però ni tan sols així s’hi val tot. Decep que adversaris de Rajoy facin tonteries com les que va fer ell per desgastar Zapatero des de l’oposició (com criticar fins i tot les decisions racionals que proposava per pal·liar la crisi). Rajoy possiblement pensava i pensa que el 'Tot per la pàtria' justifica fins i tot les agressions a la intel·ligència, una cosa similar al que, suposo, va passar pel cap dels promotors dels fanalets polititzats perquè els portessin els nens per Reis. Aclareixo una cosa: jo no els hauria prohibit. Crec que hi ha coses que es poden fer, en el sentit físic o legal de la paraula, però que no es poden fer en el moral. Tampoc ho hauria fet, naturalment, amb una contraofensiva: fanalets amb la bandera espanyola i un eslògan defensant la unitat indissoluble. Però odio (aquesta és la paraula exacta) la idea que en una nit així el tipus de fanalets indiqués qui són els uns i els altres, per deducció a partir de si es portava o no una estrella que per la llum de la flama era, ai, groga. 
   
ARGUMENTS QUE ENTRISTEIXEN
M’entristeixen arguments sentits en les tertúlies. «No s’hi ha de donar importància, els nens no se n’assabenten» (que comporta la idea subliminal que això permet manipular-los). «Altres vegades ja hi va haver fanalets així i no va passar res» (ometent que aquesta vegada era com una doble jugada tennística sincronitzada, la cavalcada era la sacada de la bola i la retransmissió televisiva a tot Catalunya l’esmaixada). «Només és un problema perquè alguns hi estan en contra; ells són els que estan provocant l’escàndol». Si aquest és el nivell dialèctic de la possible Catalunya independent del futur, no m’estranyarà que si es produeix l’escissió hi hagi molt exili exterior o interior. 
Uns tristos mags van fer desaparèixer per art d'encantament el bon rotllo de la cavalcada. Teníem una crispació tranquil·la; amb errors com aquest avancem cap a un altre estadi (no s’ha de confondre amb un altre Estat) en la divisió entre catalans.