diumenge, 22 de gener de 2017

NEOLOGISMES

Què és un neologisme? Una paraula que s’incorpora al diccionari, tot i que pot estar popularment acceptada.
La darrera paraula en incorporar-se al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ha estat vegà que com sabeu és una forma d’alimentació, potser de viure... Dit de la persona que practica el veganisme, sistema o règim d’alimentació que exclou aliments o articles de consum d’origen animal.
Qui decideix que sigui així? Les autoritats lingüístiques? No. Des de fa tres anys es fa una mena d’enquesta organitzada per l'Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i acaba guanyant la més votada entre tots els participants (aquest any ho han fet uns 1.700)
Altres paraules com maridatge (referida a la combinació d’un plat i un vi), gihadistaprecaritzarmicropoble o superlluna encara hauran d’esperar.
El primer any va ser estelada i l’any passat dron. Tal com vaig escrivint, l’autocorrector me’n subratlla la majoria (no les reconeix) i, en canvi, maridatge, no, segurament perquè al diccionari té una altra accepció (sentit)
El que trobo que no té cap mena de sentit és anar incorporant una sola paraula a l’any... Si tenim en compte que cada any que passa ne surten de noves (una bona part tenen que veure en temes informàtiques i solen ser anglicismes), no acabarem mai. Quin problema hi ha en acceptar-les totes les que compleixin unes determinades condicions: ús freqüent tan en la llengua parlada com a l’escrita, sobre tot als mitjans de comunicació.
Des del meu punt de vista el català, com a llengua viva que és, necessita millorar molt. Fa uns mesos és va proposar treure els accents diacrítics, aquells que serveixen per a distingir el sentit d’algunes paraules que poden prestar confusió, tot i que sembla que serà optatiu.
Personalment, tot i que no sóc cap expert en la matèria) crec que el català necessitaria una reforma molt més profunda, com per exemple treure la majoria de guionets que s’usen actualment.
No fa molts de dies me vaig trobar a un jove filòleg ampostí que me va dir que estava traduint un llibre de l’italià. Li vaig soltar unaparrafada sobre les llengües que, segurament, després d’acomiadar-nos va haver de pensar: No en té ni idea...
Li vaig dir que el castellà havia evolucionat molt més que el català perquè, històricament ha acceptat moltes més barbarismes, es a dir, paraules provinents d’altres idiomes, sobre tot de les llengües indígenes americanes i, evidentment anglicismes. Tampoc té guionets i apòstrofs i amb la creació de la lletra ñ van solucionar un so per al qual altres idiomes necessiten una grafia (ny en català, gn en francès o nh en portuguès)
En canvi –li vaig continuar dient- el francès, tot i ser una llengua viva, no ha evolucionat tant. Dubto que hagi cap llengua que no tingui un nom per a dir vuitanta i hagin de dir quatre vegades vint (quatre-vingt o  quatre-vingt cinq (85) o quatre vingt dix (90)) O expressions com         aujourd'hui per a dir avui (fixeu-vos que en valencià s’usa la paraula hui per a dir el mateix)
Segurament el comentari d’avui serà dels menys llegits de la darrera època, però és un exemple de que si m’ho proposo, puc escriure sobre qualsevol cosa, tot i no dominar massa el tema.