dijous, 12 de gener de 2017

ZONA DE FUMADORS (Primera part)

Sempre he tingut la sensació de que tenir la guerra perduda davant d’un fumador. Per molta resistència que hi posi, a la curta o a la llarga m’acabarà guanyant.
Vaig créixer en una societat on fumar estava ben vist. Qui no recorda al metge fumant quan ens visitava a casa quan érem menuts? Jo recordo perfectament a Don Luciano fumant mentre ens mirava la febre o ens posava una injecció, ja que llavors no havia practicants/tes que fessin aquesta feina.
I l’ambient irrespirable dels bars? Quan més es notava era a l’hivern amb la porta i les finestres del bar totes tancades i, quan obries la porta la fum t’atacava sense compassió... Però hi estàvem acostumats.
Per molt que m’insistien els meus amics, mai vaig pegar una calada a una cigarreta, mai. De vegades me deien:

-Si no pegues una calada, ja te’n pots anar....

I me’n anava. Mai vaig fumar... De forma activa, perquè fumador passiu (un concepte que trobo que s’ha perdut en els darrers anys) ho he estat sempre...
Als xics fumar ens feia grans. Els menuts no fumaven... Bé, potser ocasionalment quan algú de la família es casava, ja que hi havia la tradició de que els nuvis donaven un cigar (puro) als homes i una cigarreta a les dones.
I para les dones, fumar era símptoma d’alliberament. D’alterar l’ordre establert i desobeir als pares, sobre tot al pare, al mascle que, com es diria ara, era el mascle alfa de la família: o feies el que té manava ell o anàvem arreglats...
Tal com explicava no he fumat mai. Puc dir que porto 59 anys sense fumar!

-Porto 5 anys sense fumar...

-Fa 10 anys que vaig deixar de fumar...

Jo 59 sense fumar! A veure qui té més mèrit.

Alls 11 anys vaig anar a estudiar a Ulldecona. Al CLA Ramon Forcadell.

-Ara que aniràs a Ulldecona (per perdre en part el control dels pares), fumaràs.

No vaig fumar...
Després vaig anar a estudiar a Tarragona.

-Ara que aniràs a Tarragona, fumaràs.

No vaig fumar...
Uns anys després vaig haver d’anar a la mili, a Cartagena.

-Ara que aniràs a la mili, fumaràs.

En aquella època molts començaven a fumar a la mili, ja que l’ociositat solia portar-te cap a aquest vici... O d’altres de pitjors. Però tampoc en aquest cas vaig fumar... Potser perquè només m’hi vaig estar 14 dies...
O igual és per tradició familiar, ja que ni mon iaio patern (el que teníem a casa), ni mon pare van fumar mai.  

A part dels bar es fumava per tot arreu. Si el pare era fumador, ho feia en qualsevol moment, sobre tot en acabar de menjar. També als llocs públics, com ara oficines, transport, etc. No importava per a res que no estigués ventilat.