dilluns, 16 de gener de 2017

ZONA DE FUMADORS (Quarta part i ara sí, espero que l'útima)

De veritat que després de la tercera part publicada dissabte volia donar el tema per acabat. Crec que ja ho havia dit tot, al menys el més important.
Però el mateix dissabte me va passar una cosa que ha fet que pensi que una quarta part és necessària. Veureu.
En acabar l’assemblea de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, un reduït grups ens vàrem quedar els últims. Jo anava parlant amb el cap de colla i quan ja me pensava que anàvem a agafar el cotxe per a tornar a casa, veig com van començar a entrar a la terrassa coberta d’un bar que estava pel camí que seguíem. Jo encara anava parlant amb el cap de colla. Vaig entrar l’últim i vaig tancar la porta. De sobte veig com una de les integrants del grup ja tenia una cigarreta encesa entre les mans.
La meva reacció va ser espontània, tot i que la meva actitud potser no va ser la més adequada i, per a sorpresa de tots vaig dir:

-Me’n vaig...

Davant les cares d’estupefacció de les companyes i companys, els ho vaig aclarir:

-És que ja esteu fumant... Me’n vaig...


De seguida van apagar la cigarreta i en van convidar a quedar-me. Me’n vaig anar, millor dir, ens en vam anar, perquè anava amb la meva dona...
Tampoc vull que per mi, algú que tingui el vici de fumar ho deixi de fer. No és això. El que vull és que es tingui una mica més de consideració amb els que no fumem i, a sobre, i ho trono a reiterar, tenim una malaltia pulmonar. He pensat molt en aquella situació i, segurament no hauria actuat com ho vaig fer de no haver existit un precedent.
Un dissabte de desembre la colla castellera va organitzar un sopar a un restaurant de la Ràpita (tampoc cal fer publicitat) Després de sopar, i tal com passa sempre, algú va proposar anar a algun bar a prendre una copa. Mireu quina casualitat, al costat mateix del bar n’hi havia un. Aquest restaurant, a part d’una terrassa coberta al carrer ne té una altra que sembla com un carreró paral·lel al mateix establiment.
Aquell dia el grup era molt més nombrós que el de dissabte passat. Devíem de ser unes 20 persones, potser més... Un cambrer ens va preguntar que volíem prendre i la majoria van començar a demanar gintònics. Vaig preguntar si tenien algun combinat sense alcohol  i me va respondre que no. No m’apetia fer un refresc de cola o una taronjada, la veritat, així que vaig dir que no volia res... No van trigar massa a encendres les primeres cigarretes, per la qual cosa i preveient que al ser un recinte prou tancat l’ambient no trigaria gaire en tornar-se irrespirable, me’n vaig anar a la terrassa del carrer a jugar amb el mòbil. Sembla que a ningú se'n va assabentar... I d'haver-se'n assabentat, els hi hauria importat? Semblava el bordet del grup... 

He pensat en disculpar-me pel comportament de dissabte passat, però, disculpar-me per què? Com a molt els hi explicaré el motiu de la meva conducta, però perquè m’he de disculpar?
És que els que fumen davant meu sé disculpen? Si ni tan sols me demanen permís per a fer-ho... Encenen la cigarreta i ja està... Segur que ni pensen que poden molestar als que no som fumadors. I no només molestar, sinó produir-nos un perjudici.
Sabeu que és la primera cosa que té pregunta un oncòleg? No?

-Fuma? Beu?


Ara espero que sí, que aquesta quarta part sigui la definitiva.    

Per si voleu llegir els anteriors: 

Primera part

Segona part

Tercera part