diumenge, 19 de febrer de 2017

EL GOSSET DEL CAPELLÀ DEL MAS. CAPÍTOL IV


Passa Carnaval, passa Dimecres de Cendra... I arriba la Setmana Santa...

M.- “Mossèn: Un dia d’aquests hauré de tornar a Barcelona... Veu, un altre trimestre al sac... Ja només en queden 3 mesos per a que torni a abraçar a Leal...”.

M.M.- “Per a tu és molt fàcil dir-ho... No hi ha dia que no pensi amb ell. Els dies se’m fan eterns... Les setmanes... Els mesos... És un suplici... Quan marxaràs?”

M.- “Què troba dilluns? Així quan comencen les misses i les processons de la Setmana Santa ja estaré de volta...”

M.M.- “Bé. Crec que dilluns és un bon dia... Per cert, en vas tindre prou amb les 35.000 pessetes que té vaig donar?” 

M.-“ La veritat és que una mica just. Vaig haver de posar alguna cosa de la meva butxaca per a pagar l’esmorzar del darrer dia i pagar els bitllets de tornada...”

M.M.- “I per què no me vas dir res?”

M.- “Perquè va ser molt poca cosa... Vaig pensar que no valia la pena reclamar-li 100 o 200 pessetes...”.

M.M.- “Home, home... Massa bon xiquet que ets... Aquesta vegada te’n donaré una mica més... 40.000 té sembla bé?”

M.- “Troba...?”
M.M.- “Sí... Crec que millor...”.


Marcos ja s’hi trobava. Amb 40.000 pessetes seria l’amo de la gresca barcelonesa per uns dies... O millor dit, per unes nits...
Les xiques del barri Xino ja el coneixien i fins i tot es barallaven per ser les seves acompanyants. Els hi pagava bé i Marcos no reparava en extres... El xampany (i no precisament de Godall) era la seva beguda favorita i en solia demanar a cada local que freqüentava, tot i que no era gens barat... Però eren uns diners que li havia costat ben poca suor i ja sé sap...
Tenia prevista l’arribada per a Dimecres Sant, però un problema etílic va fer que retardés un dia el viatge. Mossèn Mariano ja es pensava el pitjor... Estava espantat... Decebut i desconsolat se’n va anar cap a casa des de la parada del bus. Li havia preguntat a Benjamín si l’havia vist per Tortosa, però Benjamín li havia assegurat que no havia pujat al seu autobús...

-“Igual s’ha equivocat i ha agafat el que va a la Sénia passant per la Galera...” –Li havia dit Benjamín-.

Dijous, tot i que l’autocar de la Hife arribava al Mas poc abans de l’hora prevista per a la missa, mossèn Mariano va anar fins la parada per a veure si arribava Marcos.

-“De la parada a l’església no hi ha ni dos minuts mal comptats i encara que l’autobús es retardi una mica, podré començar la missa puntualment” –Pensava mossèn Mariano-.

La missa de Dijous Sant sol ser de les més multitudinàries de l’any. Només als enterraments hi ha més gent...
Dijous, sí. Finalment dijous va arribar Marcos al Mas. Tot i que el cap encara li feia una mica de mal, li va posar bona cara.

-“És el que esperarà el mossèn... No puc defraudar-lo”... –Va pensar Marcos-.

 M.M.- “Menys mal que has arribat... Ja ens tenies preocupats a tots... Mira tons pares, també han vingut a veure si arribaves... Què ha passat...? Per què no vas trucar?”

M.- “Res important... De sobte me vaig trobar indispost i vaig passar tot el dia al llit... Com que m’estic a una pensió barata, no hi ha telèfon a l’habitació... No gasto més del necessari... Aquest matí ja m’he trobava perfectament...”

M.M.- “Bé, bé... Ara explica’m com està Leal... Com l’has vist...?”

M.- “No s’ho creurà mossèn... Quan m’ha vist, i tal com va fer l’altra vegada, ha donat un gran salt d’alegria i de seguida m’ha preguntat per vostè... I el mossèn com està...? M’ha preguntat. No m’ho podia creure... Mai m’hauria esperat d’ell una reacció així... Expressava en una frase un sentiment... Cregui’m si li dic que vaig al·lucinar...!”

M.M.- “Has parlat amb el director? Què t’ha dit...?”

M.- “M’ha dit el que m’ha vingut dient tots aquests mesos, que fins ara mai havia vist un gosset tan intel·ligent. Què parlarà perfectament i que serà capaç de portar qualsevol tipus de conversa”.

M.M.- No saps quina alegria més gran me dones. Només tinc ganes de tornar-lo a veure, abraçar-lo i preguntar-li que ha fet durant tot el temps que hem estat separats.

Van passant els mesos que faltaven per arribar a final de curs. Marcos es disposa a preparar-ho tot per a tornar a Barcelona per darrera vegada, al menys utilitzant l’excusa del gosset... Arriba el dia i tal com ha vingut passat les darrers vegades, mossèn Mariano des del peu de l’autobús de Benjamín acomiada a Marcos. Se’l veu neguitós, però a la vegada il·lusionat perquè pensa que en un parell de dies a tot tardar es retrobarà amb Leal.
Aquesta vegada mossèn Mariano li ha donat a Marcos 50.000 pessetes. Està tan content amb les notícies que li dóna l’escolanet que pensa que el centre s’ha fet mereixedor d’una bona propina.
Una vegada a Barcelona, Marcos torna a freqüentar els llocs del barri Xino i el Paral·lel que tan bé coneix. Les noies de la nit barcelonina ja el criden pel seu nom, així com els cambrers i barmans dels locals on té per costum anar.

Tot i que aquesta vegada porta més diners a la cartera, li duren ben poc. A part de totes les consumicions que pren acompanyat de les noies més guapes, és generós i dóna bones propines. En poques hores s’ho peta tot.

(Continuarà...)