dijous, 2 de febrer de 2017

Engrunes

Periodista

Resulta carregós veure cada dos per tres Rato tocant la campaneta de Bankia com si fos una moviola de futbol mentre es deu estar prenent un whisky


Els primers banquers que van a la presó amb sentència ferma pels seus delictes econòmics són cinc desconeguts del gran públic excepte a Galícia. Molts els hem conegut aquesta setmana per una foto als diaris. Semblaven senyors. Tots amb corbata, tots pentinats com volia el meu pare que em pentinés. Asseguts horitzontalment junts semblava una imatge de missa de dotze a la catedral de Santiago. Però si t'hi fixaves veies que no feien servir reclinatori (no tenien pinta de reclinar-se gaire) i que els seus culs es beneficiaven d'una espècie de banc (paraula potser molt divertida per a ells).

REGAL I CARITAT

Així ha sigut la gran corrupció a Espanya. Cap dels lladres portava cua, pírcings o tatuatges. Tampoc s'assemblaven al Lute, que es limitava a petits cops per sobreviure.
Els de la banda de Novacaixagalicia van donar un cop dels de veritat. Sense armes, es van autoregalar 22 milions d'euros mentre demanaven als altres espanyols la caritat de 1.162 milions en ajudes per salvar el seu negoci, una espècie de casa de putos disfressada de caixa d'estalvis pública. Bastants «dels altres espanyols» van acabar perdent la feina, es van quedar sense casa o van haver d'enviar els seus fills a l'emigració per la crisi que es va desencadenar per coses com aquesta.
¿S'està fent justícia de veritat? Ja ho veurem. De moment ens donen simples engrunes, com aquells gàngsters de segona. Els grans segueixen al carrer. Passen els anys i les seves causes judicials van molt a poc a poc. La maledicència popular diu, per exemple, que si a Millet l'acaben jutjant és perquè malgrat tot el temps en llibertat que li han regalat no ha sabut morir-se de vell, que és el que havia de fer per estalviar als seus distingits i honorables amics i còmplices el que pot arribar a sortir en el seu judici.

ABUSOS FINANCERS

Les televisions han hagut de crear programes especials perquè la narració de tants abusos financers ja no els cabia als telediaris. Els delinqüents hi surten i els insulten, però això no és justícia autèntica. La ja esmentada maledicència diu que així almenys pateixen una mica encara que no tornin els diners, i que els peixos més grossos aquesta exposició a la ira popular és tot el que acabaran pagant.
Però comença a ser carregós veure cada dos per tres Rodrigo Ratotocant la campaneta de Bankia com en una repetició de la moviola del futbol mentre es deu estar prenent un whisky. O que quan els jutgen, com a Bárcenas, ens prengui el pèl amb el seu nou vocabulari («comptabilitat extracomptable», «societats cortineta») sense que entri un guàrdia civil i el dissolgui. A sobre, una veu en 'off' ens explica que ja s'ha reconciliat amb Rajoy, de manera que el «ja veurem» si s'està fent justícia de veritat és un «ja veurem».