dijous, 9 de febrer de 2017

GRANS ESTADISTES DE LA HISTÒRIA RECENT

Un estadista és per definició un home d’estat, es a dir, un dirigent que ha marcat que ha escrit una pàgina brillant de la història del seu país. Però no tothom ho aconsegueix, tot i que alguns ho intenten. Altres governants només arriben a la condició de megalòmans, es a dir, es creuen ser més importants del que realment són.
Afortunadament Espanya està plena de grans estadistes. Aquí sempre hem tingut uns excel·lents governants. Recordeu-vos per exemple de José María Aznar que va relacionar-se amb George Bush i Toni Blair, altres grans estadistes de la seva època en aquella famosa foto de les illes Açores. Però sinó en teniu prou, recordeu-vos d’aquella altra foto on sortien Aznar i Bush fumant-se un cigar i on Aznar tenia els peus damunt de la taula. Quin gran posat! Quina exhibició de poder...! I si amb això no en teniu prou, recordeu que els Estats Units van estar a punt de reconèixer-li els mèrits amb al concessió de la medalla d’Or del Congrés... Llàstima que al final no va poder ser... No es va merèixer una desconsideració tan gran... Però que s’han cregut els americans!!
I Rajoy no podia ser menys. Tot i que per a ser protagonista de la història en tenia prou amb les seves polítiques de retallades als ciutadans i ajuts a la banca, vol estar a l’alçada del seu mentor i relacionar-se amb el gran mandatari actual que també va camí de ser un gran estadista: Donald Trump.
 S’ha de tenir una gran capacitat de síntesi per a parlar d’economia, de política exterior, de la OTAN, de les bases militars americanes en territori espanyol, del mur de Mèxic, i el que és més important: l’oferiment de Rajoy per a ser el seu interlocutor amb els països de Llatinoamèrica, Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. I tot això amb traductor... I amb només 15 minuts, 5 menys del que estava previst inicialment, tot i que no sé sap el motiu... Igual Trump es va posar nerviós i davant d’allò de Los españoles somos muy españoles y mucho españoles, Trump li va contestar: America first! (Amèrica primer!) I va donar per acabada la trucada telefònica com aquell que dóna un cop de porta.
Només donar-se a conèixer el comunicat de la Moncloa, a Rajoy li van ploure les crítiques... Sobre tot la de voler ser l’interlocutor amb mig món... Entre d’altres li van contestar Evo Morales, el president de Bolívia i Carles Puigdemont, el de Catalunya.
Puigdemont li va dir que com volia ser l’interlocutor amb les països iberoamericans, nordafricans i del Pròxim Orient sinó és capaç de dialogar amb els representants de Catalunya... En aquest cas al President de la Generalitat no li falta raó...
Com a ciutadà d’aquest país, el que no puc arribar a comprendre com sé li pot fer la pilota a un personatge com a Donald Trump que representa tot el contrari de la forma de pensar (vull creure) de una gran majoria de ciutadans d’aquest país.
Està clar que Rajoy està molt més proper, ideològicament parlant, de Trump que d’Obama, però encara així, és increïble que es vulgui fer d’escolanet d’un ser tan detestable com el president americà que tal com s’està veient dia darrere dia menysprea a tots aquells que no pensen com ell i, en alguns casos, només per la seva condició de gènere, raça, creences religioses u orientació sexual: dones, periodistes i mitjans de comunicació, magistrats i jutges, rivals polítics, etc.
Al llarg de la vida d’una persona s’ha d’escollir moltes vegades. Algunes vegades ho fas amb encert i d’altres t’equivoques estrepitosament. Rajoy es caracteritza per mullar-se poc i per a una vegada que ho fa, des del meu punt de vista, la caga... (perdó per l’expressió, però no n’he trobat cap de més adequada)