dimarts, 7 de febrer de 2017

La CUP 'pujoleja'

Periodista

Algunes tietes que sempre van votar Convergència em pregunten, escandalitzades pel que consideren que és maldat intrínseca de laCUP, d’on han tret aquests assemblearis el suposat dret a imposar la seva voluntat minoritària a l’àmplia majoria parlamentària de Junts pel Sí. Encara els cou allò del seu Artur Mas i en principi l’enrogiment dels pressupostos els sembla pecat.
 
Els he dit que Benet Salellas, Anna Gabriel i companyia ho devien aprendre en la seva tendra infància. En tenien prou amb observar el que feia entre aplaudiments (els de les meves tietes també) Jordi Pujol. Perquè hi ha un paradoxal paral·lelisme entre la CUP i CDC. El que fan els cupaires amb els pressupostos catalans és idèntic al que el sector polític o el sector negocis del pujolisme –vés a saber quin– materialitzava quan condicionava a Madrid la política espanyola amb un grapat molt reduït de diputats. Ells decidien en cada votació si guanyava la dreta o l’esquerra, dos blocs que els triplicaven o quadruplicaven en nombre.
Va ser Pujol qui va ensenyar als futurs adults de la CUP a votar en funció de les contrapartides. Després els convergents es vanagloriaven de si havien arrencat a Madrid això o allò. El que les meves tietes anomenen ara xantatge inadmissible a càrrec d’uns descamisats, si ho feien senyores que diumenge es posaven mantellina o senyors encorbatats tenia una denominació millor: peix al cove. Quan a Catalunya es feien comentaris privats sobre això solien acompanyar-se d'aclucades d’un sol ull o gestos de fot-li fort (punys tancats en vibració horitzontal) referits a les majories de les Corts que havien passat per l’adreçador.
EL DOBLE LLENGUATGE
Pujol vivia abocat a obtenir sucosos botins, de manera que es considerava comprensible que hagués delegat en Marta Ferrusolala tasca de formar els seus fills perquè fossin homes i dones de profit. I Madrid ho encaixava bé. El diari 'Abc' va arribar a considerar Pujol Espanyol de l’Any. Creia poc rellevant el seu doble llenguatge, allò de simultaniejar el seu discurs d’engrandir Espanya amb el fet de tolerar que les joventuts del seu partit fossin independentistes.
Les meves tietes hauran de convenir que la CUP, formació que no voto, és més coherent perquè actua només per ideologia. Junts pel Sí creu més en la supervivència: presumeix que la seva proposta de pressupostos té una alta sensibilitat social però estava disposada a aprovar-los amb molta menys. És la CUP la que l’obliga a millorar-los, en paral·lel als esforços que fan per a això aquest PSC que intenta tornar a ser socialista, Catalunya Sí que es Pot i els que emanen d’En Comú.
Les meves tietes, que necessiten uns pressupostos més socials per poder viure amb dignitat, haurien d’anar més amb compte a l’hora d’enfadar-se.