dissabte, 18 de febrer de 2017

SOCIALDEMOCRÀCIA

La socialdemocràcia no deixa de ser un socialisme ligth, un concepte polític que suavitza les formes tradicionals del socialisme. La socialdemocràcia ha acabat acceptant conceptes tan antagònics amb el socialisme com capitalisme, neoliberalisme, lliure mercat, globalització (no confondre amb internacionalització), etc.  
Dit això, afirmo rotundament que la socialdemocràcia va de baixa. Quan vols navegar entre dues aigües, corres el risc d’acabar ofegant-te.
Voleu saber per què ho dic? Senzillament a la vista de la passada Assemblea Ciutadana de Podemos que va enterrar la línia més moderada, més socialdemòcrata, que representava Íñigo Errejón.  
Pel que sé sap, Íñigo Errejón representava la línia més moderada del partit, la que podria arribar a entendre’s amb el PSOE per apartar el PP del govern d’Espanya. Però el 60% (aproximadament) dels afiliats al partit van optar per Pablo Iglesias II que representa un sector més radical (tot i que no el més, ja que el tercer nom en discòrdia és Miguel Urbán, que representa el sector anticapitalista) Per tant, es podria dir que el sector anticapitalista de Podemos seria l’equivalent a les CUP, tot i que, aquesta formació és també independentista.  

Com s’ha arribat a la radicalització d’idees? (Radicalització amb matisos, ja que l’etiqueta de radical la solen col·locar els que, precisament, ostenten posicions contraposades) Molt fàcil: per la degeneració dels sistema socialdemòcrata. Per haver-se apartat considerablement de les idees originàries, dels valors tradicionals del socialisme democràtic.
Sóc dels que li reconec coses bones a Zapatero, sobre tot a la seva primera legislatura (derogació del PHN, llei de igualtat que va permetre casar-se a les persones del mateix gènere, llei de la dependència, etc.) Però va cometre l’enorme error de no voler acceptar (al menys públicament) que s’estava entrant en un període de crisi i, per tant, no va prendre les mesures necessàries per a mirar de moderar el seu impacte.
És cert que al final es va fer alguna cosa com el famós Pla E que va permetre als ajuntaments fer un grapat d’obres, de vegades innecessàries, per a fomentar l’ocupació a mesura de que l’atur anava augmentat per la pèrdua de llocs de treball, sobre tot a la construcció.
Però el pitjor va arribar els darrers mesos del seu govern (de fet no va acabar la legislatura) quan per manament d’Europa va haver de començar a aplicar les primeres retallades econòmiques, sobre tot als sous dels treballadors públics)
El Moviment del 15-M (de 2011) va ser, precisament, un moviment de protesta contra aquelles primeres mesures que va aplicar el govern de ZP, però sobre tot per a reclamar una democràcia molt més participativa, més real... D’aquest moviment va sortir, precisament Podemos.  

Si el passat cap de setmana hagués guanyat Errejón i el seu sector, molt possiblement podria facilitar en un futur un pacte entre Podemos i els partits considerats d’esquerra, com per exemple el PSOE... Però també és possible que la democràcia hagués perdut part del seu significat.

Per cert: Per què el feixisme, el capitalisme, l'autoritarisme i totes les doctrines de la dreta no estan en crisi?