divendres, 31 de març del 2017

28 DE MARÇ: DÍA DELS REIS MAGS A CATALUNYA

De Ferreres, al Periódico. 
Com tots sabeu, dimarts va visitar Barcelona el President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy i es va reunir amb la classe empresarial del nostre país. Rajoy anava acompanyat entre d’altres per Florentino Pérez, el totpoderós president del Real Madrid. Després de la seva intervenció es pot deduir que aquest any els Reis han passat del 6 de gener al 28 d’octubre.
No obstant hi ha diferències significatives. Els xiquets i les xiquetes escriuen la carta als Reis Mags uns dies abans de la commemoració de la festa i la dipositen a les bústies reials o la porten personalment als patges. Després els Reis té porten el que et porten que quasi mai és tot el que els hi ha demanat la criatura. Rajoy en canvi, va usar un procediment diferent: Va ser ell mateix qui va escriure la carta i, d’aquí, ja veurem que acabarà arribant.
Des de que no té majoria absoluta, a Rajoy no li ha quedat més remei que canviar d’estratègia i baixar a l’arena de la plaça i lidiar el toro per molt gran i difícil que sigui. I està clar que el més gran, difícil i lleig de tots els toros té un nom: Catalunya.
Per això Rajoy va prometre inversions per un muntant de 4.200 milions d’euros fins el 2020... Alegreu-vos fills meus, la crisi ja s’ha acabat, comença una nova era plena d’esplendor...
Però... Hi ha gat amagat, no? Per suposat... Estan Rajoy i el PP pel mig com no voleu que hi hagi gat amagat? Algunes d’aquestes inversions venen prometent-se des de l’època en que Pepe Blanco era Ministre de Foment... I d’això ja ha plogut.
És evident que el nacionalisme espanyol ja no sap per on pegar-la... Els uns (els socialistes) parlen de recuperar l’Estatut de Miravet, el que va promoure el President Maragall i que entre Zapatero, Mas i el Tribunal Constitucional es van encarregar de triturar, mentre que els altres (el PP) prometen els que tantes vegades han negat o incomplit: inversions multimilionàries que al final sé solen quedar en gran part reduïdes i que, de tant en tant, van recuperant perquè no tenen idees noves que oferir i, està clar, no volen acceptar les peticions que fan una gran part dels catalans.
Hi ha una dita castellana que diu: Obras son amores y no buenas razones. Per molt que l’escenificació de Rajoy estigués plena de bones paraules, no sé si també hi estaven de bones intencions, ja que no estic a la seva pell i no sé fins a quin punt té la intenció de complir les promeses. I això que no estem en època electoral... O sí?
I quin paper representava su Florentineza? Segur que espera que ACS pugui obtenir una gran part del suculent pastís. I després criticaran Piqué per dir que des de la llotja del Bernabeu sé mouen els fils del país. Quina sorpresa!
I a sobre ens estranyem de que hi hagi tanta corrupció al país? Mentre hi hagi empresaris sense escrúpols amb l’objectiu de fer-se més i més rics i polítics que fixin una quantitat a partir de la qual es deixaran comprar, la corrupció no s’acabarà.
I ara què? A esperar que es compleixin les promeses de Mariano? I sinó s’acaben complint, dintre d’un temps tornarà a venir ell o qui sigui a fer-nos escoltar la mateixa música?  
Solucions, ja! I eficaces... No pedaços que no porten en lloc i que només creen  més desconfiança.     

LA CIUTAT QUE VOLEM 31-03-2017

Carrer Murillo.

Sense comentaris. 

LA NOSTRA RIBERA 128






GRAU DE CASTELLÓ 1






Prenafeta torna a TV3

SISCU BAIGES

Hi ha qui creu que mai no se’n va anar del tot. Ni tant sols en els set anys de governs del tripartit d’esquerres. Però ara s’hi ha instal·lat descaradament. Junts pel Sí l’ha retornat a la direcció de TV3, mitjançant una de les seves peces bàsiques en la propaganda periodística del pujolisme: Vicent Sanchis.

Jordi Pujol ha explicat sempre que, després de la seva elecció com a president, va entrar al Palau de la Generalitat juntament amb Lluís Prenafeta i que, un cop dins, li va venir a dir que el futur de Catalunya depenia d’ells dos sols. Així ens ha anat.

Lluís Prenafeta va ser durant molts anys secretari general de la Presidència de la Generalitat i no el van desenganxar de la cadira fins que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo no li va tocar massa el voraviu amb les investigacions sobre els seus negocis tèrbols i incompatibles amb la gestió de govern. Durant aquells anys va finançar Sanchis de diverses maneres, entre elles col·locant-lo en la direcció del diari El Observador.

Coses de la vida. El mateix dia que es feia públic el nomenament del valencià com a director de TV3 començava el judici del cas Pretòria, en el qual Lluís Prenafeta és un dels investigats per enriquiment corrupte.

Nomenar Sanchis màxim responsable de la direcció de la televisió pública catalana és una bufetada monumental als independentistes honestos que es queden sense arguments per defensar el procés, tal i com està plantejat ara. Si Pujol, Prenafeta i Mas (que va treballar per una empresa de Prenafeta abans de dedicar-se a la política) col·loquen un home de palla a TV3 ¿com es pretén que els que no són partidaris de la independència de Catalunya participin en un referèndum on se’ls demani que expressin la seva opinió?

El problema no és la forma com s’ha produït el nomenament –que també-, com s’ha limitat a dir el diputat de la CUP Albert Botran, sinó la persona seleccionada.

Fa temps que els no independentistes han fugit de TV3. Els independentistes demòcrates esquiven o intenten justificar com poden la seva deriva sectària dels darrers anys. Ara, defensar-la els resultarà impossible.

El tema és saber si l’opció Sanchis és el resultat de la desesperació o de la inconsciència.

Cremant pantalles, cremant pantalles, hem tornat al punt de partida.

dijous, 30 de març del 2017

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA XX. UNA PREGUNTA LLANCÍVOLA

Durant el ple de dilluns de l’Ajuntament d’Amposta, a l’apartat de precs i preguntes, la portaveu de CiU Isabel Ferré va preguntar a l’alcalde sobre si hi havia cap novetat sobre l’empresa que feia la neteja de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan i Arbó. Mentre exposava aquests fets va esmentar al regidor German Ciscar que va ser qui va fer saltar la llebre. La Sra. Ferré es va queixar a l’alcalde de la manca d’informació per aquest tema.
La resposta de l’alcalde va ser que es donava tota la informació que demanaven i va donar la paraula al Sr. Ciscar per a que li expliqués la situació.
Resulta ser que l’Ajuntament d’Amposta va contractar una empresa per a fer la neteja de la biblioteca l’any 2012 (perdoneu-me si alguna de les dades no és del tot precisa) Aquesta empresa va estar facturant a l’Ajuntament 1.040 hores més cada any, amb un cost d’uns 15.000€ aproximadament. Actualment s’està estudiant si es poden demanar responsabilitats a l’empresa que prestava el servei de neteja.  
El Sr. Ciscar li va recordar a la portaveu de CiU que aquells anys era la primera Tinent d’Alcalde i que si no es va assabentar de la irregularitat és perquè no feia la seva feina o era una incompetent... Evidentment hi va haver una picabaralla entre tots dos.
Finalment el Sr Ciscar li va dir a la Sra. Ferré que potser algú del seu grup estava conxorxa’t amb l’empresa o que no era precisament el més llet de classe...  

Què malpensats són alguns!!! 

LA CIUTAT QUE VOLEM 30-03-2017

La poca eficacia del cartell i la poca eficiència dels responsables municipals. 


 




LA NOSTRA RIBERA 127






LES FOTOS DEL DIA 30-03-2017

Aquesta foto fa temps que córrer per les xarxes socials i, evidentment, no es meva. 


Aquesta segona, sí. La vaig fer dilluns a un cotxe aparcat al carrer Amèrica d'Amposta. 

TOMELLOSO 6






To be or not to be

JAUME REIXACH

Artur Mas, convertit en l’ambaixador volant del procés independentista, ha dit a la Universitat de Harvard que Catalunya aspira a ser “la Dinamarca del Mediterrani”. I jo dic: si la Generalitat exercís les seves competències de manera eficient i, en comptes de gastar muntanyes de diners en xeflis i en corrupteles, fes una gestió seriosa i responsable del seu pressupost, Catalunya ja seria, de fa anys, una nació/regió europea endreçada i exemplar. Amb l’avantatge, a més, que portem euros a les butxaques, en comptes de les enutjoses corones daneses, que cal bescanviar per entrar o sortir d’aquell país fred i ventós.

Amagar la impotència que provoca l’esclat dels casos de corrupció i les duríssimes retallades que ha patit l’administració catalana amb l’argument que tot això no passaria amb la suposada independència és un inadmissible acte d’irresponsabilitat políticaA l’escalf de la Generalitat hi ha un miler d’alts càrrecs, assessors, endollats i subvencionatsque cobren uns salaris estratosfèrics i fora de mercat. Són ells, per motius egoistes, els qui fan bullir l’olla del processisme que els permet viure els millors anys de les seves vides i de cap manera no volen renunciar-hi.

Ja que volem ser com Dinamarca (Artur Mas dixit):

· A Dinamarca no hi ha milers d’alumnes que han de fer classe en barracots

· A Dinamarca no subvencionen amb diners públics les escoles de l’Opus Dei ni dels Legionaris de Crist

·A Dinamarca, els universitaris no han de pagar unes matrícules prohibitives per les butxaques de les famílies amb menys recursos

· A Dinamarca, els hospitals públics no estan saturats ni hi ha unes llistes d’espera de més d’un any per fer una prova o que t’atengui un especialista

· A Dinamarca, els farmacèutics no han d’hipotecar el seu pisperquè cobren tard i malament les receptes que dispensen

· A Dinamarca no hi ha més de 100 pobles abandonats, com passa al Pirineu català

· A Dinamarca, les autopistes de peatge deixen de ser-ho quan s’acaba la concessió

· A Dinamarca, el nomenament del director de la televisió pública es fa per concurs de mèrits i no a dit per posar-hi algú afí al govern de torn

· A Dinamarca no permeten que els ramaders llencin a l’aire lliure les dejeccions sense depurar de les granges de porcs

· A Dinamarca no hi ha 139 municipis amb les aigües freàtiques contaminades per nitrats

· A Dinamarca, els conreus amb productes transgènics estan prohibits

· A Dinamarca és impensable que s’expropïin camps de conreuper fer-hi un complex privat de parc d’atraccions, camps de golf, hotels i casinos

· A Dinamarca mai no hauria quedat impune una agressió com la que va patir Ester Quintana per part dels Mossos d’Esquadra ni s’hauria permès l’omertà del corporativisme del cos policial per protegir l’agressor

· A Dinamarca no hi ha curses de Fórmula 1 i no estan disposats a pagar la fortuna que costa el circ contaminant de Bernie Ecclestone

· A Dinamarca, una llei tan important com la de transitorietat jurídica no es mantindria en secret ni s’intentaria aprovar violant els principis més elementals del parlamentarisme democràtic

· A Dinamarca, un diputat com Germà Gordó, assenyalat pel cobrament de comissions corruptes del 3%, ja hauria dimitit

· A Dinamarca, els advertiments i les denúncies del Síndic de Greuges es tenen en compte

· A Dinamarca haurien saltat totes les alarmes davant la constatació que el país s’hagi convertit, com passa a Catalunya, en la gran plataforma de producció i distribució clandestina de marihuana per tot Europa

· A la frontera de Dinamarca amb Alemanya no hi ha grans prostíbuls ni noies que busquen clients a peu de carretera

· A Dinamarca, hi hauria una commoció nacional perquè el principal espai natural del país està desapareixent sota el mar, com passa amb el Delta de l’Ebre a Catalunya

· A Dinamarca seria intolerable que un monument feixista com el de la Batalla de l’Ebre que hi ha Tortosa restés dempeus

· A Dinamarca, ja s’hauria obert fa anys una comissió d’investigació parlamentària per esbrinar perquè les obres de construcció de l’L9 del metro van saltar dels 3.000 milions d’euros del pressupost inicial als 16.000 milions, sense no estar ni tan sols acabades

· A Dinamarca, les empreses que han estat enxampades enactes de corrupció no poden tornar a tenir contractes de l’administració (aquí, totes continuen sucant com si res)

· A Dinamarca és impensable que s’hagi construït un aeroport com el d’Alguaire, situat en una zona que està durant mesos submergida en la boira

· A Dinamarca, la implantació d’un mastodòntic magatzem d’Amazon que amenaça de carregar-se el comerç de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona hauria suscitat un intens debat públic i polític. Aquí, la Generalitat l’ha rebut comBienvenido Mr. Marshall.

· A Dinamarca, les portes giratòries de la política a les grans empreses privades estan mal vistes. A Dinamarca, Felip Puig, esquitxat en nombrosos casos de corrupció, mai no hauria estat nomenat president del Tram ni David Madí, president del consell assessor d’Endesa.

· A Dinamarca, la desaparició de nou caixes d’estalvis per la mala gestió dels seus responsables hauria provocat un enorme escàndol i, de ben segur, els responsables d’aquesta catàstrofe financera estarien a la presó o amb tots els seus béns embargats

· A Dinamarca, el govern no subvenciona en vena tots els mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió i digitals- per influir en la seva línia informativa i editorial

· A Dinamarca mai no haurien convidat a un acte institucional del govern a un expresident que ha confessat tenir comptes amagats a Andorra ni a un altre expresident que mai no ha donat explicacions de per què era beneficiari de dos comptes als paradisos fiscals de Liechtenstein i Suïssa

El problema de Catalunya no és la independència o no tenir un Estat propi. El gran problema de Catalunya és que no tenim sentit d’Estat i que, en el sagrat nom de la pàtria i la bandera, hem estat i estem governats, amb perdó, per una colla d’oportunistes, hipòcrites, pocavergonyes, indocumentats, corruptes i aprofitats.

Com va dir Hamlet, príncep de Dinamarca, a través de la ploma de William Shakespeare: “To be or not to be”.

dimecres, 29 de març del 2017

UNA MOCIÓ FORA DE LLOC

Quan ja semblava que el tema de la rivalitat entre Amposta i Tortosa estava superada, dilluns al ple de l’Ajuntament de la capital del Montsià va tornar a aparèixer.
Va ser arran d’una moció presentada pel grup municipal del PSC-CP sobre instar a la Generalitat de Catalunya per a que obri una oficina pròpia o compartida amb l’administració local de l’Agència Tributària Catalana. Actualment (i fins a l’1 de setembre) és el Registre de la Propietat número 1 el que recapta els tributs que són competència de la Generalitat de Catalunya (Successions i donacions, Actes jurídics documentats, Transmissions patrimonials, etc.) Durant l’exposició de la moció es va dir: Per a què els ampostins no tinguin que desplaçar-se a Tortosa...
Abans de continuar vull fer-vos unes preguntes:

-Sabeu on estan ubicats els Registres de la Propietat a Amposta (n’hi ha dos)?

-Teníeu constància que el Registre de la Propietat número 1 recaptava els tributs propis de la Generalitat?

Si heu contestat afirmativament a la segona pregunta...

-Quantes vegades hi heu anat?

La nostra família dues vegades: Quan tinguérem que liquidar els drets reials per a rescatar dos plans d’estudis dels nostres fills que havíem contractat amb una companyia d’assegurances i, que sinó fèiem efectiu, no ens donaven el capital que havíem dipositat i els interessos que havien generat al llarg dels anys.
La majoria de vegades (per exemple quan hi ha una compravenda d’alguna finca rústica o urbana de segona ma), el pagament dels impostos que es deriven ja ho fa directament la notaria. O no és així?  
Encara no he arribat a la part més important. Cada vegada més, la majoria de tràmits sé poden fer per Internet mitjançant el corresponent certificat d’usuari expedit per la FNMT o bé d’altres certificats acreditatius expedits per diversos organismes certificadors però amb facultats molt més limitades.
Com sabeu treballo a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, es a dir, l’espanyola. Com aquell que no vol la cosa, ja fa més de 31 anys... Com va dir una vegada un: una temporadeta.
En tot aquest temps he viscut la implantació i l’evolució de la informàtica. Quan vaig entrar a treballar el 2 de gener de 1986, la informàtica es limitava exclusivament al tractament de dades que es feia al departament de... Informàtica!! Tota la resta de la feina se feia manualment.
L’Administració de Tortosa, a principis dels anys 90 va arribar a 73 treballadors. Sabeu quans ne som ara? 36. Exactament la meitat. Primer van desmantellar la inspecció. Perdó, la van centralitzar a Tarragona... Posteriorment també van centralitzar la Unitat de menor quantia de Recaptació i també Societats...
Dilluns 20 de març (o sigui, fa menys de dues setmanes), per sorpresa, tinguérem una visita del tot inusual: La del Delegat Especial de Catalunya Gonzalo de Castro. En quasi 32 anys d’història de l’Administració de Tortosa era la tercera vegada que ens visitava un delegat especial... Anava acompanyat pel Delegat i el Secretari General de la Delegació de Tarragona. Al principi no va transcendir el motiu de la visita, però poc a poc i amb comptagotes, ens van anar donant informació...

-5 agents tributaris passaven a dependre de la Regional de Barcelona de Gestió Tributària per a una campanya de comprovació de l’IVA.

-Totes les competències de Recaptació s’assumiran des de Tarragona i a Tortosa només quedaran 2 o 3 funcionaris per atendre consultes i poca cosa més. Per a la resta se’ls hi haurà de buscar una nova ubicació, ja sigui a Tortosa o a Tarragona...

-I el que es pitjor: La Administració de Tortosa té els anys comptats... A data d’avui no sé sap res en concret, però dintre d’uns anys acabarà per tancar portes.

Durant els darrers anys ja hi ha hagut precedents de tancament: 1 administració a Sevilla, 4 a Barcelona, etc. La de Betanzos (A Coruña) té 10 treballadors i la de Vinaròs 21... I es va a la baixa...
I no té punt de comparació els impostos que recapta l’Agència Tributària estatal amb els de l’Agència tributària Catalana...
Torbeu que amb aquest panorama la Generalitat s’avindrà en obrir una oficina a Amposta?

(Igual un dia m’hauré de tragar les meves pròpies paraules...) 

Per cert, la moció va ser aprovada per unanimitat.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE CASTELLÓ 4








LA CIUTAT QUE VOLEM 29-03-2017

Avinguda de Catalunya. 

Sempre trobo un lloc per aparcar!! 

LA NOSTRA RIBERA 126