dilluns, 20 de març de 2017

De la ira a la indulgència

Director

El 9-N no hauria d'haver arribat mai a judici, encara que la benevolència de la condemna de Mas, Ortega i Rigau esmorteeixi en part la set de venjança política


El procés participatiu del 9-N, un simulacre de gran força simbòlica però nuls efectes jurídics, no hauria d'haver arribat mai a judici. El procediment va néixer maleït pel seu pecat original: la ira que es va apoderar del Govern de Mariano Rajoy no només per l'afluència a les urnes de cartró, sinó perquè es va sentir traït per Artur Mas, en virtut de les converses que en secret van mantenir els seus respectius mediadors. Ni amb la inicial negativa dels fiscals catalans a querellar-se contra el president i els seus conselleres n'hi va haver prou per aplacar la set de venjança política.
Després que tota una Fiscalia General de l'Estat, esprement el principi de dependència jeràrquica, desautoritzés els seus subordinats a Catalunya, no pertoca que l'Executiu invoqui la retòrica independència judicial, i encara menys el ritual respecte a les sentències. Només hem de recordar que una ingerència tan grollera en el funcionament ordinari de la justícia va ser l'antesala de la renúncia del fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, per raons inconfesses.

DESOBEDIÈNCIA POLÍTICA

Després de l'error de desviar el contenciós polític cap als raïls penals, l'estació terme del procediment estava cantada. Perquè, encara que en la seva defensa Mas, Joana Ortega i Irene Rigau s'emparessin en les omissions del Constitucional per justificar la prossecució dels preparatius del 9-N, cap observador imparcial --i tampoc els 2,4 milions de participants en la votació-- pot tenir el menor dubte que el propòsit de la Generalitat era desobeir l'Estat. Si no jurídicament, sí en termes polítics.
I, amb tot, tant els instructors com el tribunal han sigut relativament benèvols amb els encausats. Van rebutjar primer la imputació de malversació i la d'obstrucció a la justícia, que comporta penes de presó. Després del judici s'ha desestimat el delicte de prevaricació. I en última instància els dos anys d'inhabilitació per a Mas queden molt lluny dels deu que demanava la fiscalia. La indulgència judicial esmorteeix, almenys en part, la ira del poder executiu.