dilluns, 27 de març de 2017

EL QUE NO ES PAGA EN DINERS, ES PAGA EN DINADES

Quantes vegades no ho haureu escoltat: El que no es paga en diners, es paga en dinades... I és així mateix... És molt difícil, per no dir impossible, que algú faci res sense esperar res a canvi. De bons samaritans cada dia n’hi ha menys.
La setmana passada es va formar un gran enrenou quan l’exministre d’Exteriors Juan Manuel García Margallo va dir que l’Estat deu favors als governs que van expressar-se contra la independència de Catalunya. Ràpidament van sortir l’actual Ministre d’Exteriors Alfonso Dastis i la Ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal a desmentir-lo.  
Margallo va fer aquestes declaracions a la cadena amiga 13Tv. Tot i que es tracta d’un canal de televisió que només miren la gent de dreta cap amunt, suposo que era molt conscient de la transcendència que tindria el que allí estava expressant. Avui en dia és molt estranys que qualsevol tipus de declaració feta des del mitja de comunicació que es vulgui, passi inadvertida. Crec que deu d’haver una xarxa de becaris que la seva feina exclusiva és passar-se el dia davant la tele per veure que diuen. I per a mostra un botó: no fa molt al programa APM de TV3 van sortir unes imatges d’un dels presentadors del Canal Terres de l’Ebre.
Sobre aquesta polèmica, vull recordar que el govern de Lituània va recolzar primer la independència de Catalunya per a rectificar més tard justificant-se en que s’havien malinterpretat. Quan passen coses com aquestes, mai solen ser de forma espontània, més aviat per la interferència de tercers, en aquest cas el Govern d’Espanya.
Des de Catalunya també es va posar el crit al cel i tant membres del Govern com diputats de Junts pel Sí, van sortir al pas de les declaracions de Margallo criticant durament les maniobres del Govern i el cost econòmic que poden arribar a tenir.
Fins aquí tot correcte. Però a veure si us penseu que el nostre govern no destina recursos a fer publicitat sobre la independència de Catalunya. Qui pensi així, evidentment és un passerell.
No cal pegar ma d’hemeroteques per a adonar-nos-en de les tàctiques emprades pel Govern català. Només cal llegir el Periódico d’avui. Puigdemont ha de viatjar als Estats Units, això sí, aprofitant un viatge de negocis, per a donar un conferència sobre les avantatges que suposaria que Catalunya esdevingués un estat independent.
El tema de la independència de Catalunya s’ha convertir en un joc d’estratègies on cada govern utilitza els seus recursos de la forma que millor creu convenient i que més l’ajudaran per a la seva causa.
Si l’estratègia ha estat bona i els resultats positius, ho faran públic per a que els ciutadans vegin que es treballa bé. En canvi, si es fracassa, el més segur és que es calli fins que algú de la part contrària se’n assabenti i ho faci públic.