divendres, 17 de març de 2017

ELS TALLS NO EXCLOUEN EL CORATGE

De Faro a Diari de Tarragona.
Francisco Pérez de los Cobos acaba de cessar com a president del Tribunal Constitucional. Si quan va entrar ho va fer envoltat de la polèmica (estava afiliat i era donant del PP), la sortida també donarà que parlar.
Al seu discurs de comiat va dir que el tema de Catalunya és polític i no judicial i el que toca és seure les dues parts per mirar de trobar acords.
Paraules així només poden dir-se quan marxes d’algun lloc, ja que mentre estàs en exercici del càrrec, té deus a la teva feina, per difícil que això sigui, i les opinions té les has de guardar per als àmbits estrictament privats. Però és bo que algú que ha ocupat un lloc com el de President del Tribunal Constitucional digui el que va dir dimecres.
Recordo que quan va prendre possessió del càrrec el vaig criticar. Algú que militava al PP, des del meu punt de vista, d’entrada no semblava que hagués de ser imparcial, sobre tot amb Catalunya i en uns moments transcendentals per a la política catalana com estan sent els que vivim. Però ves per on, ara que se’n va el tinc que lloar. Ja no pel com a tractat la política i els polítics catalans, sinó, reitero, per les seves paraules durant el discurs de comiat.  
De Ferreres al Periódico. 

Dedueixo (segurament ell ho desmentiria) que les pressions que ha tingut del Govern durant el temps que ha presidit l’alt tribunal han estat grans. Tot i que, com sé sap, la majoria dels magistrats del TC han estat designats a proposta del PP que des de fa anys té majoria a les cambres legislatives espanyoles, dels que queden, un altre grup important  ho han estat a proposta del PSOE, que, en aquest tema (i molts d’altres) fan front comú. Tot i que, recordem-ho, alguna resolució es pren per unanimitat. Durant els darrers anys s’ha pogut constatar que a Espanya no hi ha una veritable separació de poders i el Govern de la nació s’ha ficat massa i massa sovint en temes que haurien de ser estrictament judicials.
Però anem a les paraules de l’expresident del TC. Quan algú que ha ocupat un lloc tant rellevant (només cal que mireu el sou que té als Pressupostos Generals de l’Estat per adonar-vos-en de la rellevància del càrrec) i diu que la situació catalana s’hauria de resoldre dialogant, està dient que el Govern d’Espanya (ara del PP, però en un futur potser d’un altre color polític) hauria de seure a negociar amb el Govern català per mirar de desencallar l’actual clima de tensió política existent. Però en tot cas, mai s’hauria d’haver judicialitzat la política o dit d’una manera molt més entenedora: Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, etc. mai haurien d’haver estat denunciats per fer política, per molt que aquesta no els hi agradi al Govern d’Espanya i als partits que li donen suport.
No voldria que me s’interpretés malament. No estic donant suport implícit als que he anomenat anteriorment, només m’estic reafirmant en el que sempre he dit. Una cosa molt diferent és que jo els hi pugui donar suport o mostrar-los-els certa simpatia. Però crec que, com dirien els castellans: Lo cortés no quita lo valiente.