diumenge, 19 de març de 2017

Mas, inhabilitat

Periodista

Les confessions sobre el finançament il·legal de CDC en la setmana 'horribilis' del judici del Palau de la Música inhabiliten pràcticamentArtur Mas per tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Els joves líders del PDECat i, pel que sembla, la majoria de la direcció no desitgen el retorn de Mas, encara que és cert que ara per ara no disposen de cap candidat reconegut i indiscutible. Mas és políticament responsable de les irregularitats en el finançament perquè moltes van tenir lloc durant el seu mandat, però tot i això es resisteix a abandonar la política.
Com li ha passat en els anys del procés sobiranista, fa tota la impressió que Mas no toca de peus a terra, perquè en cas contrari no s’entén la seva reacció a les acusacions de Fèlix Millet, Jordi Montull, la filla d’aquest últim i, no s’oblidi, almenys dos empresaris implicats. Els dos saquejadors del Palau i Gemma Montull van acusar directament CDC de beneficiar-se de les aportacions de Ferrovial a canvi de contractes d’obra pública, i els empresaris Juan Manuel Parra i Miguel Giménez Salinas van assegurar que facturaven directament al Palau els treballs fets per a campanyes electorals de CDC.
Però, a més a més, les noves revelacions sobre la intervenció deGermà Gordó, exgerent de CDC i exsecretari del Govern, en les adjudicacions apunten a Mas. Un testimoni protegit assenyala fins i tot per primera vegada Mas com a participant en una reunió, al seu despatx de la seu de CDC, en la qual el llavors cap de l’oposició li hauria dit que els contractes s’havien de fer a través de Gordó.
Davant d’aquesta allau i molts altres detalls comprometedors (el cas del matrimoni Bassols, el rescat en un altre lloc de treball del ja imputat exresponsable d’Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell), Mas es limita a negar-ho tot, a tornar a posar la mà al foc pels tresorers i per Gordó, i a dir ara, després de vuit anys de silenci com si els saquejadors del Palau fossin persones honorables, que Millet Montull s’ho inventen tot per rebaixar les seves penes.
Mas també centra la defensa de CDC en el fet que no es revisen les adjudicacions. «No investiguen les adjudicacions en obra pública perquè saben que estan ben fetes», va dir a RAC-1. Però que una adjudicació estigui ben feta, que reuneixi tots els requisits, que sigui fins i tot la més favorable, no impedeix que després l’empresa adjudicatària entregui la comissió prèviament pactada. Mas arriba a reconèixer les aportacions, però assegura que són donacions altruistes. Com va explicar en el judici el gerent Daniel Osàcar, perquè hi hagués menys música andalusa i més sardanes.
Per això no renuncia a la política i no descarta que sigui candidat del PDECat a la Generalitat. «¿Què volen, que ho deixi tot? ¿He de molestar molt, no?», va dir en la mateixa entrevista. En la resposta estava implícit que aquesta molèstia es referia a l’Estat, no al seu partit. Perquè Mas encara creu que CDC irrita més que ERC, «que no fa tanta por», i que aquesta és una de les raons dels «atacs» al seu partit, «que a Madrid saben que pot donar la majoria a favor de l’Estat català». Afirmacions que desmenteixen totes les enquestes i la realitat d’un partit que ha perdut més de la meitat dels escons en cinc anys.