dijous, 30 de març de 2017

To be or not to be

JAUME REIXACH

Artur Mas, convertit en l’ambaixador volant del procés independentista, ha dit a la Universitat de Harvard que Catalunya aspira a ser “la Dinamarca del Mediterrani”. I jo dic: si la Generalitat exercís les seves competències de manera eficient i, en comptes de gastar muntanyes de diners en xeflis i en corrupteles, fes una gestió seriosa i responsable del seu pressupost, Catalunya ja seria, de fa anys, una nació/regió europea endreçada i exemplar. Amb l’avantatge, a més, que portem euros a les butxaques, en comptes de les enutjoses corones daneses, que cal bescanviar per entrar o sortir d’aquell país fred i ventós.

Amagar la impotència que provoca l’esclat dels casos de corrupció i les duríssimes retallades que ha patit l’administració catalana amb l’argument que tot això no passaria amb la suposada independència és un inadmissible acte d’irresponsabilitat políticaA l’escalf de la Generalitat hi ha un miler d’alts càrrecs, assessors, endollats i subvencionatsque cobren uns salaris estratosfèrics i fora de mercat. Són ells, per motius egoistes, els qui fan bullir l’olla del processisme que els permet viure els millors anys de les seves vides i de cap manera no volen renunciar-hi.

Ja que volem ser com Dinamarca (Artur Mas dixit):

· A Dinamarca no hi ha milers d’alumnes que han de fer classe en barracots

· A Dinamarca no subvencionen amb diners públics les escoles de l’Opus Dei ni dels Legionaris de Crist

·A Dinamarca, els universitaris no han de pagar unes matrícules prohibitives per les butxaques de les famílies amb menys recursos

· A Dinamarca, els hospitals públics no estan saturats ni hi ha unes llistes d’espera de més d’un any per fer una prova o que t’atengui un especialista

· A Dinamarca, els farmacèutics no han d’hipotecar el seu pisperquè cobren tard i malament les receptes que dispensen

· A Dinamarca no hi ha més de 100 pobles abandonats, com passa al Pirineu català

· A Dinamarca, les autopistes de peatge deixen de ser-ho quan s’acaba la concessió

· A Dinamarca, el nomenament del director de la televisió pública es fa per concurs de mèrits i no a dit per posar-hi algú afí al govern de torn

· A Dinamarca no permeten que els ramaders llencin a l’aire lliure les dejeccions sense depurar de les granges de porcs

· A Dinamarca no hi ha 139 municipis amb les aigües freàtiques contaminades per nitrats

· A Dinamarca, els conreus amb productes transgènics estan prohibits

· A Dinamarca és impensable que s’expropïin camps de conreuper fer-hi un complex privat de parc d’atraccions, camps de golf, hotels i casinos

· A Dinamarca mai no hauria quedat impune una agressió com la que va patir Ester Quintana per part dels Mossos d’Esquadra ni s’hauria permès l’omertà del corporativisme del cos policial per protegir l’agressor

· A Dinamarca no hi ha curses de Fórmula 1 i no estan disposats a pagar la fortuna que costa el circ contaminant de Bernie Ecclestone

· A Dinamarca, una llei tan important com la de transitorietat jurídica no es mantindria en secret ni s’intentaria aprovar violant els principis més elementals del parlamentarisme democràtic

· A Dinamarca, un diputat com Germà Gordó, assenyalat pel cobrament de comissions corruptes del 3%, ja hauria dimitit

· A Dinamarca, els advertiments i les denúncies del Síndic de Greuges es tenen en compte

· A Dinamarca haurien saltat totes les alarmes davant la constatació que el país s’hagi convertit, com passa a Catalunya, en la gran plataforma de producció i distribució clandestina de marihuana per tot Europa

· A la frontera de Dinamarca amb Alemanya no hi ha grans prostíbuls ni noies que busquen clients a peu de carretera

· A Dinamarca, hi hauria una commoció nacional perquè el principal espai natural del país està desapareixent sota el mar, com passa amb el Delta de l’Ebre a Catalunya

· A Dinamarca seria intolerable que un monument feixista com el de la Batalla de l’Ebre que hi ha Tortosa restés dempeus

· A Dinamarca, ja s’hauria obert fa anys una comissió d’investigació parlamentària per esbrinar perquè les obres de construcció de l’L9 del metro van saltar dels 3.000 milions d’euros del pressupost inicial als 16.000 milions, sense no estar ni tan sols acabades

· A Dinamarca, les empreses que han estat enxampades enactes de corrupció no poden tornar a tenir contractes de l’administració (aquí, totes continuen sucant com si res)

· A Dinamarca és impensable que s’hagi construït un aeroport com el d’Alguaire, situat en una zona que està durant mesos submergida en la boira

· A Dinamarca, la implantació d’un mastodòntic magatzem d’Amazon que amenaça de carregar-se el comerç de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona hauria suscitat un intens debat públic i polític. Aquí, la Generalitat l’ha rebut comBienvenido Mr. Marshall.

· A Dinamarca, les portes giratòries de la política a les grans empreses privades estan mal vistes. A Dinamarca, Felip Puig, esquitxat en nombrosos casos de corrupció, mai no hauria estat nomenat president del Tram ni David Madí, president del consell assessor d’Endesa.

· A Dinamarca, la desaparició de nou caixes d’estalvis per la mala gestió dels seus responsables hauria provocat un enorme escàndol i, de ben segur, els responsables d’aquesta catàstrofe financera estarien a la presó o amb tots els seus béns embargats

· A Dinamarca, el govern no subvenciona en vena tots els mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió i digitals- per influir en la seva línia informativa i editorial

· A Dinamarca mai no haurien convidat a un acte institucional del govern a un expresident que ha confessat tenir comptes amagats a Andorra ni a un altre expresident que mai no ha donat explicacions de per què era beneficiari de dos comptes als paradisos fiscals de Liechtenstein i Suïssa

El problema de Catalunya no és la independència o no tenir un Estat propi. El gran problema de Catalunya és que no tenim sentit d’Estat i que, en el sagrat nom de la pàtria i la bandera, hem estat i estem governats, amb perdó, per una colla d’oportunistes, hipòcrites, pocavergonyes, indocumentats, corruptes i aprofitats.

Com va dir Hamlet, príncep de Dinamarca, a través de la ploma de William Shakespeare: “To be or not to be”.