dissabte, 11 de març de 2017

VISCA LA DEMOCRÀCIA!

Tres són els partits o formacions polítiques que caminen plegats amb el propòsit de conduir a Catalunya cap a la independència, es a dir, que es pugui acabar constituint en un estat propi separat d’Espanya però unit a Europa: ERC, PDECat (tots dos integren el grup de Junts pel Sí al Parlament català) i la CUP (o les CUP, com a mi m’agrada anomenar-les)
De les tres formacions polítiques només ni ha dues que han estat tradicionalment independentistes (ERC i les CUP), mentre que la tercera formació sembla ser que ho és més per interessos polítics aliens a qualsevol ideologia. Com sé sol dir, és una fugida cap avant per mirar de passar full i escapolir-se del seu fosc passat... Més que fosc, corrupte.  
Tot i voler aparentar cohesió en la unitat d’acció, la veritat és que sovint surten a la llum grans desavinences. Jo ho definiria con un matrimoni de conveniència de tres membres que tant pot arribar a bon port com acabar-se com una picada de fesols, es a dir, malament. Un exemple: Convergència, perdó el PDECat, mai podrà perdonar a les CUP la defenestració d’Arturo, en canvi, com saben que ara per ara són necessaris, per a tenir-los contents, miraran d’acceptar totes les seves peticions.
Però el poder central no està disposat a posar-los-hi fàcil. Miraran de fer descarrilar el tren a cada revolt de la via, cada vegada que es doni l’oportunitat... I cal dir que qualsevol excusa és bona a l’hora d’entorpir el procés.
El darrer entrebanc però, els hi ha donat el Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan creat per la pròpia Generalitat i que estudia prèviament la constitucionalitat o no de les lleis catalanes. La setmana passada, aquest Consell va dictaminar que la partida pressupostària que el Govern ha destinat a consultes (qualsevol tipus de consulta) no s’ajuta a la legalitat. Davant d’això, el Govern i les CUP negocien una resposta conjunta per al TC català (que així és com s’anomena popularment el Consell de Garanties Estatutàries)
Quines ganes d’embolicar la troca... (per no dir allò que no sona...) Les resolucions del CGE el que, respecta a les lleis que tramita el Parlament, tenen caràcter vinculant (per a la resta no) També, com el seu nom indica, té que veure amb l’adequació de la norma a l’Estat d’Autonomia, una llei que el tripartit governant hauria de considerar desfasada i superada si el que realment es vol es crear una República Catalana.

-S’ha d’acatar l’Estatut (i per tant la normativa espanyola) o no?

-S’han de desobeir les lleis espanyoles o no?

Si la resposta és que s’han de desobeir tal com diuen les CUP, quan es començarà a fer?
La darrera fase d’aquest procés, necessària per a convocar un referèndum unilateral i declarar la independència de Catalunya, és l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica, una llei que, segons ens diu el tripartit, ha de permetre burlar el TC. Aquesta llei que és la més important que es redactarà a Catalunya en tres segles (o més...) sembla que només Junts pel Sí i les CUP tenen dret ajugar. Es a dir, a debatre-la i presentar-hi esmenes. Als altres grups se’ls ha vetat o alguna cosa semblant...  
Per a fer això, el primer que s’havia de fer és modificar el reglament de la Mesa del Parlament que, com té majoria de JxS, no va tenir més problema. Com es diu vulgarment, serà una llei de yo me lo guiso, yo me lo como... Està clar que els grups del C’s, PSC i PP hi votaran en contra, però quantes lleis no aproven els parlaments que no compten amb un ampli consens de les respectives càmeres?
El que es pretén fer és, des del meu punt de vista, una enorme cacicada. Això és democràcia? Tirar pel camí del mig i no permetre participar els grups de l’oposició a l’hora de confeccionar una llei, és democràcia?

VISCA LA DEMOCRÀCIA!!

(Anem apanyats...!)