diumenge, 30 d’abril de 2017

LA TORRE I EL MAS DE VINAIXAROP (L'ALDEA)

I al quart intent la vaig trobar...

Ja m’havien avisat: Trobar la torre de Vinaixarop (al terme de l’Aldea) no és fàcil; segurament hi passaràs pel costat i no la veuràs.


El tercer dia, el que de fet la vaig buscar més intensament, vaig fer ús del GPS i me va portar per un camí on, una mica més, i no puc sortir. Al final vaig haver de maniobrar en un pam de terreny.
Vaig tornar a mirar la cartografia i finalment vaig veure que el segon dia hi havia passat pel costat, però com que està el mas del mateix nom davant mateix, no a vaig veure.


Dilluns passat hi vaig tornar a anar. Us adverteixo que no és un lloc per a covards, ja que primer has de passar un fil electrificat (suposadament, ja que hi vaig tirar unes claus y no va fer cap tipus de reacció) i després te’n adones que hi ha caguerades de bou. D’aquí el fil. Però si ets valen com jo, hi passes hi ja està.

Darrere del mas i invisible des del camí del Ranxero, la torre de Vinaixarop. Segurament la més degradada que hi ha al terme de l’Aldea. El seu estat és tan lamentable que fins i tot està pitjor conservada que la de Fullola (terme del Perelló) 



















XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. Actuació Mas de Barberans 1



















LA FOTO DEL DIA: EL PAS DE SETMANA SANTA

Diada castellera de Perafort. 

Heu vist quina plasticitat? 

S'han recreat en la caiguada per a que els pogués fer la foto... 

LA NOSTRA RIBERA 158






UNA MERAVELLA SOBRE RODES

Bé, sobre les rodes d'un carro... 

Però segueix sent una meravella!! 

O no?  


CAMPO DE CRIPTANA 3






El fiscal Anticorrupción que prefieren los corruptos

El nuevo fiscal Anticorrupción intentó detener parte de la operación contra Ignacio González; es el mismo fiscal que González quería en ese puesto porque consideraba que era próximo al PP

IGNACIO ESCOLAR


1. El recién nombrado Fiscal Anticorrupción, Manuel Moix,  intentó detener alguno de los registros de la Guardia Civil en la operación Lezo contra Ignacio González y su presunta “organización criminal”. Los fiscales que llevan el caso se opusieron a la orden de su superior y le pidieron que la pusiera por escrito. Moix firmó la orden.
2. Los fiscales no se rindieron. Invocaron el artículo 27 del Estatuto de la Fiscalía, que regula qué debe hacer un fiscal cuando no está de acuerdo con la orden de un superior. Se usa en muy pocas ocasiones, solo en aquellas de gravedad. Con el artículo 27, obligaron a Moix a someter su decisión a una votación con el resto de la junta de fiscales anticorrupción. Allí, según ha contado hoy la SER, el Fiscal Anticorrupción perdió la votación y no pudo frenar la operación contra González con ese registro que quería impedir.
3. Ignacio González tenía el teléfono pinchado. Lo tuvo así durante meses. Las grabaciones van a ser muy útiles, al menos durante el tiempo en que González no sabía que la justicia escuchaba; hasta que recibió un chivatazo. Según figura en una de las grabaciones a otro investigado, González contó a su banda que un miembro del Gobierno le avisó.
3. En otra de las conversaciones, antes de que supiese que su teléfono estaba pinchado, el hoy detenido Ignacio González habló largamente con el exministro Eduardo Zaplana. Ya entonces González temía una investigación penal contra él. En esa llamada, en verano, González ya sabía quién iba a ser el nuevo fiscal Anticorrupción aunque aún faltaban meses para que se conociese su nombramiento, supuestamente. En la llamada, que está grabada, González le dijo a Zaplana que Manuel Moix era una persona próxima al PP, que le conocía bien de sus años en Madrid, y que estaría más tranquilo con él en la Fiscalía Anticorrupción.
4. Es cierto, Moix fue el jefe de una Fiscalía de Madrid muy amable con el PP. Es normal que Ignacio González lo prefiera frente a otros. Frente a cualquier otro, porque como Moix no lo hay. Fue la fiscalía de Moix quien intentó archivar el caso de los espías de Madrid. Fue Moix el que evitó que Rodrigo Rato durmiese en el calabozo. Fue Moix quien impulsó la acusación contra el juez Elpidio Silva por encarcelar a Miguel Blesa. Fue el mismo Moix el que rechazó acusar a Esperanza Aguirre cuando se fugó de los agentes de tráfico. Fue también Moix el que advirtió a los medios que estábamos publicando los Correos de Blesa de que “la mera difusión de esos correos podía tener encaje penal”, en vez de perseguir los delitos que estábamos dando a conocer con esos correos, como las tarjetas Black.
5. La Unión Progresista de Fiscales sabía de esta grabación en la que el detenido Ignacio González elogia a Moix. Antes de su nombramiento como fiscal Anticorrupción, esta asociación de fiscales avisó al Fiscal General del Estado, José Manuel Maza, de que este audio más tarde o más temprano, cuando se levantase el secreto de sumario, se iba a escuchar, y que por tanto Moix no era el más adecuado para ese puesto. Pese a estar avisado de este escándalo –un corrupto elogiando al fiscal Anticorrupción–, Maza decidió seguir adelante con el nombramiento de Moix.
6. Todo esto, que acabamos de conocer, es el enésimo ejemplo de ese “hacemos lo que podemos” que le dijo Rajoy a Bárcenas cuando le pidió ayuda: de cómo el Gobierno utiliza todos los resortes en su poder para proteger a los suyos, para tapar la corrupción. Es tan grave que debería provocar la dimisión inmediata del ministro de Justicia, del Fiscal General del Estado y de este Fiscal Anticorrupción. Es tan grave que provocaría una crisis insalvable en el Gobierno, en cualquier otro país más normal. Es tan grave que no pasará nada, una vez más.

dissabte, 29 d’abril de 2017

MANIOBRA ESTRATÈGICA

De Vergara a eldiario.es.
El grup parlamentari d’Unidos-Podemos va anunciar dijous una moció de censura contra el President Mariano Rajoy. Tot i que raons no els hi falta, un cop anunciada van trobar més detractors que adeptes. Però sembla ser que és que buscaven.  
Està clar que Rajoy no està legitimat per a governar, la qual cosa no és cap novetat. Jo ja fa anys que ho dic, però no només jo, sinó molts polítics, analistes i ciutadans del carrer. Hauria d’haver dimitit tan prompte es van conèixer les irregularitats comeses pel PP o, si voleu, una vegada va entrar a la presó el primer dels seus militants... Però quan el jutge va acusar el PP de corrupció, Rajoy ja no hauria d’haver continuat ni un minut més al càrrec. Serà l’eròtica del poder que ningú vol abandonar el seu càrrec. És inaudit que el pitjor president que ha tingut la història recent d’Espanya encara continuï governant. Ara bé, els partits considerats d’esquerra s’ho haurien de fer mirar tots, ja que si el PP encara està al poder és per culpa d’ells i només d’ells.
Segons molts analistes polítics, l’anunci de la moció de censura a Rajoy per part de Pablo Iglesias només es deu a una maniobra estratègica de cara erosionar el PSOE que, com tots sabem no està passant pel millor moment de la seva història, de fet, per no tenir, no té ni líder, ja que té nul·les possibilitats de prosperar.
De ser cert (té molts de números de ser-ho), una vegada més el que pretén Unidos Podemos és convertir-se en el partit hegemònic de l’esquerra i arraconar el PSOE fins convertir-lo en un partit menut, tal com ha passat a d’altres països, com per exemple França.
Davant la possibilitat que el PSOE quedi com un partit pràcticament residual, no vull dir si és bo o dolent. El que si que diré és que com a militant del PSC tinc pena de veure en que ens hem convertit. No oblidéssim de que Podemos neix del moviment 15-M (de 2011) que protestava per les retallades que estava patint la nostra societat, unes retallades que van començar amb Zapatero y que van continuar i accentuar amb Rajoy.
És evident que l’anunciada moció de censura d’Unidos-Podemos ha agafat al PSOE amb el peu canviat. Un PSOE que, no ho hem d’oblidar, va facilitar l’elecció de Rajoy com a president del Govern després de la renuncia (forçada) de Pedro Sánchez i que ara ja ha dit que no pensa fer res per a treure’l del seu tron daurat.
Si ens aquests moments el PSOE fos un partit fort i tingués un líder amb vocació de tornar als valors tradicionals del partit, el que hauria d’haver fet, és anticipar-se a Unidos Podemos i presentar la moció de censura. Tot i que penso que no hi ha cap socialista que pensi que Rajoy ha de continuar al govern, també he de dir que els veig impotents i porucs per a prendre una decisió tan important com és una moció de censura.
Que Unidos-Podemos només busca fer-se autobombo? I us sembla poc? Tot i que saben que ningú els hi donarà suport, durant unes dies o potser només unes hores seran el protagonistes de la política espanyola i es mostraran com l’únic partit que planta cara al PP i el vol apartar de les institucions on governa.
Per acabar, vull recordar que la primera moció de censura la va presentar el PSOE contra Adolfo Suárez, quan ja s’intuïa que estava en hores baixes. També tenia clar que no prosperaria... Però a les següents eleccions Felipe González va guanyar per majoria absolutíssima, la més gran que ha obtingut mai un partit a Espanya.