dilluns, 10 d’abril del 2017

EL BOIG DE LA MOTO

Quan la mili era obligatòria, la picaresca per a lliurar-se’n estava a l’ordre del dia. Eren molts els reclutes que al·legaven tot tipus de problemes físics o mentals per tal de que se’ls donés per inútils i poder marxar cap a casa llicenciats.
Quan vaig estar al Centre d’Instrucció de Marineria de Cartagena (CIM) me van explicar que hi havia un que anava en moto... Bé, al menys simulava anar-hi.
Quan havia d’anar a algun lloc, feia com si agafés la moto pel manillar i que li donava un cop de peu (abans les motos s’engegaven donant-li una puntada de peu la palanca d’arrancada) Llavors imitava el so característic de les motos (Buum, buuuuum, buuum...), feia el gest de plegar el cavallet, aixecava una cama com si li passes per sobre, li donava gas amb la ma dreta (Buuum, buuum, buuuum), s’agafava fort al manillar i marxava corrent sense deixar de fer el so característic (Booom, boooom, boooom...)
Quan arribava al lloc, feia com si parés la moto, abaixava el cavallet per tal que quedés plantada i la deixava fins que havia de tornar a marxar repetint una per una les mateixes accions.

Va passar pel corresponent tribunal mèdic (on també va arribar-hi amb la moto) i el diagnòstic dels metges va ser donar-lo inútil per boig.
Al cap d’uns dies, el responsable de la brigada li va comunicar que l’havien donat inútil i que podia posar-se la roba de paisà i marxar cap a casa. En sortir de la brigada va fer com si agafés la moto pel manillar, li donava una puntada de peu per engegar-la, li donava de gas amb la ma dreta (Booom, booooom, boooom....), plegava el cavallet, li passava la cama por sobre, s’agafava fort al manillar i va sortir esperitat en direcció a la porta de sortida de l’aquarterament (Boooom, boooom, booooom)
Va passar pel costat dels cos de guàrdia corrent (evidentment), els va saludar amb una ma i en arribar al carrer va fer com si parés la moto i que la recolzava sobre el mur del quarter...
Llavors, a peu, es va dirigir cap els companys que formaven el cos de guarida i els hi digué:

-Aquí us deixo la meva moto per si algú la vol fer servir... A mi m’ha anat molt bé.

I va marxar tranquil·lament.