dimecres, 5 d’abril de 2017

El Cercle censura Puigdemont i Rajoy

Periodista

L'entitat afirma que sense respecte a la legalitat no hi ha res democràtic

En els seus gairebé 60 anys de vida, el Cercle d'Economia -entitat mixta d'empresaris i professionals- ha defensat l'obertura democràtica, l'economia de mercat, la concertació social, la personalitat catalana i el procés europeu. I ho ha fet amb optimisme, perquè intuïa que les seves anàlisis anaven en el sentit de la història, i amb un gran equilibri perquè és una entitat plural. El seu fundador, Carlos Ferrer Salat, va ser després president de la CEOE, i el seu primer secretari, Narcis Serra, vicepresident socialista. No es pretén atacar sinó construir consensos.
La nota de la setmana passada suposa un cert canvi. Primer per la brevetat. És més un semàfor vermell que una proposta. Segon, perquè malgrat la correcció de formes, la nota transmet preocupació, cansament i fins i tot amarga censura sobre el rumb de la política catalana els últims anys.
Censura en primer lloc al Govern català i a l'independentisme. La nota recorda que ja el novembre del 2015 va mostrar preocupació, perquè implicava trencar la legalitat vigent, davant la cèlebre declaració del Parlament de Catalunya que va seguir a les eleccions "plebiscitàries". I afirma que ara vol posar "encara més èmfasi, ja que s'accentua el deteriorament de la nostra vida institucional". Per això, conclou amb una frase rotunda i inequívoca: "Res és democràtic si vulnera el principi fonamental de compliment de la legalitat, essencial per ordenar la convivència en qualsevol país avançat".
El Cercle ha volgut deixar clar -sense cap ambigüitat- que discrepa totalment d'un full de ruta que resumeix quan diu que "l'alternativa de situar-nos al marge de la legalitat emergeix amb força".
Però el Govern català no és l'únic censurat. La nota no pretén repartir culpes perquè la clau és subratllar l'obligat respecte a la legalitat, però el Govern central també rep una estirada d'orelles. Així recalca que "el conflicte català és de naturalesa política" i que conseqüentment es necessita "una negociació transaccional, més enllà de la retòrica, sovint vàcua, del diàleg, perquè només assumint èxits i renúncies mútues és possible assolir un acord estable".

MISSATGE SUBLIMINAL

És una nota oportuna la vigília d'un viatge de Rajoy per parlar d'infraestructures en què el missatge subliminal serà que no hi ha cap conflicte polític justificat perquè el Govern espayol, un cop superada la crisi, invertirà en infraestructures. Està bé recuperar la inversió pública a Catalunya, que ha caigut al 9% del total, la meitat de l'aportació al PIB, però el problema no acaba aquí.
I també és útil perquè ahir la CUP va escenificar una espècie de miniassalt a la seu del PP. L'independentisme ha de saber que no n'hi ha prou de condemnar el fet, com va fer amb rapidesa Marta Pascal. No és assenyat deixar el Govern català a mercè d'un grup antisistema.
Els últims anys de convulsió, el Cercle, amb dos presidents diferents, Anton Costas i Joan Josep Bruguera, ha posat en relleu que la societat civil pot tenir veu pròpia.