dissabte, 8 d’abril de 2017

ESCÒRIA

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 
Afirmació: No hi ha ningú més indesitjable que aquella persona que abans d’acceptar la seva responsabilitat pel que ha fet, carrega contra els seus rivals utilitzant tot tipus d’arguments difamatoris.

Així ho va fer el ja expresident de Murcia Pedro Antonio Sánchez (imvestigat per frau i suborn) quan es va veure acorralat pels seus rivals polítics i fins i tot per la Justícia. Primer, amb el suport incondicional dels seus (m’imagino l’SMS de Rajoy: ¡Pedro Antonio, se fuerte!) es va aferrar com si fos un clau roent al seu càrrec.
Quan es va destapar el cas Auditori on ara s’ha sabut que va permutar uns terrenys per la cara, sense consultar-ho amb ningú i sense que hi hagués cap document pel mig, va dir que potser havia comès alguna irregularitat, però que no s’havia embutxacat res. Els seus companys de partit repetien com a lloros la mateixa frase: Potser ha ficat la pota, però no ha ficat la ma... Així ho va dir la Maria Dolores de Cospedal, Rafael Hernándo o Martínez Maillo que va ser l’encarregat de donar-li suport quan va presentar la dimissió.
Mentre l’oposició estava coent una moció de censura (PSOE, Podemos i Ciudadanos –aquests darrers jugant a la puta i la Ramoneta) a  Pedro Antonio Sánchez es va veure implicat en un altre cas: El Púnica (el que va afectar a un bon grapat de dirigents del PP de Madrid entre els quals Francisco Granados i Ignacio González)
Tinc la sensació (que que ja la he reviscut altres vegades) que e l’expresident murcià per molts de casos que li sortissin i per molt emmerdat  que estigués seguiria dient allò de: pio, pio, yo no he sido...
El discurs (per dir-ho d’alguna manera) on va anunciar la seva dimissió va ser patètic: Me’n vaig pel bé de Múrcia, per a evitar que caigui en mans del tripartit...
A veure si me’n assabento, Sr. Sánchez? A quin govern tripartit es refereix? Al que fan formar PSC, ERC i ICV en temps de Maragall i Montilla? Perquè que jo sàpiga, un tripartit o un govern de coalició, no es configura fins que sé signa el document pertinent i a Murcia no hi ha res signat. Ni crec que l’hauria hagut mai, ja que Ciudadanos està més per la labor de no fer massa mal al PP que no la de confrontament. Tot i que ens alguns casos C’s ha pactat amb el PSOE, és evident que el seu aliat natural és el PP.
Tornant a l’expresident murcià, quan vaig escoltar les seves paraules el dia que va dimitir, no vaig poder de deixar de pensar allò de: Què venen els rojos, què venen els rojos! Com si la gent d’esquerres fóssim l’orogen i final de tots els mals haguts i per haver.
Quantes vegades hauré escoltat dels partits de la dreta (PP, CDC –ara PDECat-) que el pitjor que pot passar als ciutadans és que governin les esquerres... Tot i reconèixer que quan hi ha hagut un govern d’esquerres s’han comés errors (i de vegades molt grossos), sóc de l’opinió que el pitjor que pot passar a un país, regió o municipi, és que governi la dreta, refugi de nostàlgics i decebuts. Però a l’hora de la veritat sempre afavoreixen a la seva gent en detriment de les classes populars.
No serà que volen governar per a poder fer tots els tripijocs que vulguin? M’ensumo que és així.