dilluns, 10 d’abril de 2017

Les tres preguntes

Director adjunt

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no vol donar ni un signe de dubte sobre el seu compromís de convocar un referèndum d’independència a Catalunya. Si després no es porta a terme, per la negativa de l’Estat, ell necessita poder demostrar per a la Història que va fer tot el possible. En aquest context s’ha de situar la revelació en una entrevista a la cadena Al-Jazira (el mitjà elegit, ni espanyol, ni europeu, ni americà, també té el seu suc) de les tres possibles preguntes que estudia el president. Vegem-les.
 
La primera és òbvia per la seva senzillesa: «¿Vol que Catalunya sigui un Estat independent?». L’afegit «dins de la UE» ha desaparegut, possiblement perquè el sobiranisme entén, després del brexit, que l’opinió pública catalana ja pot assumir una sortida temporal del club europeu, qüestió crítica que va centrar molts debats abans del 9-N.
 
La segona, «¿Vol que Catalunya sigui una república independent?», afegeix la decisió sobre la forma del futur Estat. És, sens dubte, una concessió a ERC i la CUP, encara que una llicència barata, perquè ningú ha plantejat, ni s’espera, que una Catalunya independent es convertís en monarquia.

La més original

Però la formulació més original és la de la tercera de les possibles preguntes: «¿Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?». Observi’s que en aquest cas s’inverteixen els termes, perquè l’independentisme hauria de votar no, mentre que sí seria l’opció dels que no volen la ruptura. Es pot augurar escàs futur a aquest enunciat. Entre altres coses, perquè no sembla gaire lògic que una força com Junts pel Sí acabi patrocinant el no. En el procés hi ha hagut molts moments surrealistes, però aquest ja sembla excessiu.
 
Puigdemont llança ara la proposta, ni oficial ni definitiva, en un clar intent de fer bullir l’olla, és a dir, per donar confiança i moral als seus i pressionar els adversaris. I el president es permet, a més, adornar-se a Al-Jazira al dir que està disposat a pactar la pregunta definitiva amb l’Estat espanyol. ¿Amb qui?