dimecres, 19 d’abril de 2017

L’Operació Guepard

JAUME REIXACH 

A Catalunya s’estan disputant dues partides simultànies d’escacs que ja fa cinc anys que duren: una, la que enfronta el clan familiar de l’expresident Jordi Pujol amb la justícia espanyola per la corrupció i la seva enorme fortuna amagada en un eixam de paradisos fiscals; i la segona, la que juga el president Carles Puigdemont -l’hereu del ceptre convergent a la presidència de la Generalitat- amb el govern espanyol a compte del procés independentista.

De moment, res no està decidit, però s’han produït moviments molt significatius. Després de totes les espectaculars revelacions policials i judicials, resulta que cap dels nou membres de la família Pujol no ha trepitjat la presó ni un sol dia. Com a màxim, a Jordi Júnior i a l’Oleguer els hi han retirat el passaport. A més, el jutge José de la Mata ha decidit anul·lar una de les peces cabdals del procediment que instrueix l’Audiència Nacional: el famós pendrive on hi ha abundant documentació sobre els negocis i tripijocs de Jordi Pujol Jr. i Jordi Puig.

El judici d’Oriol Pujol per la martingala de les ITV ha quedat en els llimbs, tot i que el sumari ja està tancat des de fa nou mesos. Una suposada negociació amb la fiscalia ha deixat aquest cas -on les proves de corrupció són aclaparadores- al congelador. Per què es vol impedir que hi hagi una vista oral d’aquest monumental escàndol, que a més comptaria amb el veredicte d’un jurat popular? Quins pactes s’estan teixint entre bambolines per evitar que Oriol Pujol vagi a parar entre reixes?

En paral·lel, el procés sobiranista, més enllà de la gesticulació verbal dels seus dirigents, ha entrat volgudament en una zona d’espessa boira. Carles Puigdemont va predicant urbi et orbi el mantra del “referèndum o referèndum” i Junts x Sí i la CUP han impulsat l’antidemocràtica modificació del reglament del Parlament per, aparentment, fer-hi passar la llei de transitorietat jurídica que ha de consagrar la “desconnexió” de la legalitat espanyola.

La fiscalia i el Tribunal Constitucional ja han anunciat que s’ho miren tot amb lupa i que no permetran que el govern de Carles Puigdemont ni el Parlament traspassin cap línia vermella. Però, de moment, la desobediència es penalitza a la baixa: el Tribunal Suprem ho ha deixat en un any d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros en el cas de Quico Homs pel 9-NEn comptes d’una condemna exemplar, l’alt tribunal ha preferit emetre un “avís als navegants” que diuen que van cap a Ítaca.

En aquestes dues partides d’escacs, que estan interconnectades, han caigut peces grosses: el clan Pujol, però també Juan Carlos I, Artur Mas, Jorge Fernández Díaz i l’anterior cúpula policial. Acabaran, finalment, en taules? El TSJC, el TS, l’AN i el TC, que podrien aplicar severament la llei contra els Pujol i els dirigents del procés independentista, no ho fan. El president Carles Puigdemont tampoc no concreta “la data i la pregunta” del suposat referèndum, com li exigeix la CUP, i les “estructures d’Estat” ja se sap que són una entelèquia. Això vol dir que, en espera que acabin els grans judicis de corrupció que afecten Convergència i que el PDECat pugui acabar d’organitzar-se i potenciar la seva estructura, tindrem en l’horitzó “eleccions o eleccions”.

No hi ha més cec que el no vol veure. Lluny queden els temps en què José Luis Rodríguez Zapatero estava a la Moncloa i José Montilla al Palau de la Generalitat. Des de l'any 2011, la dreta governa a Espanya i a Catalunya, que en el fons és del que es tractava. El “procés independentista”, convenientment agitat amb grans escarafalls des de Madrid i Barcelona, ha estat la gran excusa perquè el PP i Convergència (ara PDECat) hagin expulsat els socialistes del poder. Si a més, com sembla, els Pujol i els Borbons sortiran indemnes d'aquesta “tempesta en una got d'aigua”, oli en un llum. El no-judici a Oriol Pujol és la prova del nou d’aquesta Operació Guepard.