dissabte, 29 d’abril de 2017

MANIOBRA ESTRATÈGICA

De Vergara a eldiario.es.
El grup parlamentari d’Unidos-Podemos va anunciar dijous una moció de censura contra el President Mariano Rajoy. Tot i que raons no els hi falta, un cop anunciada van trobar més detractors que adeptes. Però sembla ser que és que buscaven.  
Està clar que Rajoy no està legitimat per a governar, la qual cosa no és cap novetat. Jo ja fa anys que ho dic, però no només jo, sinó molts polítics, analistes i ciutadans del carrer. Hauria d’haver dimitit tan prompte es van conèixer les irregularitats comeses pel PP o, si voleu, una vegada va entrar a la presó el primer dels seus militants... Però quan el jutge va acusar el PP de corrupció, Rajoy ja no hauria d’haver continuat ni un minut més al càrrec. Serà l’eròtica del poder que ningú vol abandonar el seu càrrec. És inaudit que el pitjor president que ha tingut la història recent d’Espanya encara continuï governant. Ara bé, els partits considerats d’esquerra s’ho haurien de fer mirar tots, ja que si el PP encara està al poder és per culpa d’ells i només d’ells.
Segons molts analistes polítics, l’anunci de la moció de censura a Rajoy per part de Pablo Iglesias només es deu a una maniobra estratègica de cara erosionar el PSOE que, com tots sabem no està passant pel millor moment de la seva història, de fet, per no tenir, no té ni líder, ja que té nul·les possibilitats de prosperar.
De ser cert (té molts de números de ser-ho), una vegada més el que pretén Unidos Podemos és convertir-se en el partit hegemònic de l’esquerra i arraconar el PSOE fins convertir-lo en un partit menut, tal com ha passat a d’altres països, com per exemple França.
Davant la possibilitat que el PSOE quedi com un partit pràcticament residual, no vull dir si és bo o dolent. El que si que diré és que com a militant del PSC tinc pena de veure en que ens hem convertit. No oblidéssim de que Podemos neix del moviment 15-M (de 2011) que protestava per les retallades que estava patint la nostra societat, unes retallades que van començar amb Zapatero y que van continuar i accentuar amb Rajoy.
És evident que l’anunciada moció de censura d’Unidos-Podemos ha agafat al PSOE amb el peu canviat. Un PSOE que, no ho hem d’oblidar, va facilitar l’elecció de Rajoy com a president del Govern després de la renuncia (forçada) de Pedro Sánchez i que ara ja ha dit que no pensa fer res per a treure’l del seu tron daurat.
Si ens aquests moments el PSOE fos un partit fort i tingués un líder amb vocació de tornar als valors tradicionals del partit, el que hauria d’haver fet, és anticipar-se a Unidos Podemos i presentar la moció de censura. Tot i que penso que no hi ha cap socialista que pensi que Rajoy ha de continuar al govern, també he de dir que els veig impotents i porucs per a prendre una decisió tan important com és una moció de censura.
Que Unidos-Podemos només busca fer-se autobombo? I us sembla poc? Tot i que saben que ningú els hi donarà suport, durant unes dies o potser només unes hores seran el protagonistes de la política espanyola i es mostraran com l’únic partit que planta cara al PP i el vol apartar de les institucions on governa.
Per acabar, vull recordar que la primera moció de censura la va presentar el PSOE contra Adolfo Suárez, quan ja s’intuïa que estava en hores baixes. També tenia clar que no prosperaria... Però a les següents eleccions Felipe González va guanyar per majoria absolutíssima, la més gran que ha obtingut mai un partit a Espanya.