dijous, 6 d’abril del 2017

'Operació pont' a Catalunya

Director

Rajoy busca saltar-se la Generalitat explotant el temor a l'unilateralisme independentista. Millor no fiar-ho tot a una reacció compulsiva del president


Més escèptics que expectants esperen la visita presidencial els empresaris, citats (per cert, sense la deguda antelació) al Palau de Congressos. Melancòlics, es pregunten si aquest pas endavant deMariano Rajoy no deu haver arribat quan ja gairebé tot el mal està fet.
Com el corredor mediterrani, com tants trens de Rodalies, arriba amb retard la cita de Rajoy amb l'empresariat català i amb una societat diversa que, davant la proposta política de l'independentisme, fa anys que espera de l'Estat una resposta política, no només judicial. I és que, encara que l'independentisme exploti en el seu benefici el dèficit d'inversions a Catalunya, això no ho fa menys cert i lacerant, ja que les seves nocives conseqüències les paguen igual tots els catalans, votin el que votin.
Per combatre la resignació, Rajoy treu pit assegurant que Espanya té “les millors infraestructures d'Europa”, recolzant-se en un vídeo que, moderna versió del NO-DO, no hauria de caure en mans d'Angela Merkel. A la rècula d'inversions que desgrana -algunes de noves, altres d'incomplertes o demorades- hi afegeix el propòsit d'esmena: «Som conscients de la necessitat d'un esforç especial. Es farà i es complirà.» I fins i tot ofereix a la Generalitat i els ajuntaments «coordinar» i «acordar el desenvolupament» del pla perquè sigui «viable i verificable en totes les seves etapes».

LA PULSIÓ UNILATERALISTA

Però, més enllà de les inversions, Rajoy no amaga que el seu verdader propòsit és «reconstruir ponts» amb la societat catalana, al deteriorament dels quals, per cert, no ha sigut del tot aliè. Al demanar ajuda als empresaris per «guanyar la batalla de la moderació» i «restaurar la concòrdia», el president maniobra per saltar-se la Generalitat -absent a la seva conferència-, sabent que la pulsió unilateralista de l'independentisme, amb la CUP com a 'force de frappe', inquieta en gran manera el teixit econòmic català. Qui pretengui fiar-ho tot a una reacció compulsiva d'aquest gallec impertorbable més val que reconsideri la seva estratègia.