dimecres, 26 d’abril de 2017

SANT JORDI AL CASTELL D’AMPOSTA

No me vaig apropar al recinte del castell fins les 7 tocades. Ja sabeu que des de fa anys, el dia de Sant Jordi, les parades sobre tot de llibres, però també de roses i fins i tot d’altres productes, omplen el recinte el castell oferint els seus productes. Des del meu punt de vista va ser un dels encerts que va tenir el govern de CiU de l’època.

Durant la diada un amic me va enviar un missatge:

-Estàs al castell? (D’Amposta)

-No. Hi aniré a la tarda –li vaig respondre-.

-Diu que aquest any no han posat

Com que no vaig entendre el missatge li vaig respondre amb dos signes d’interrogació (??)

-No han posat carpes dels partits politics, trobo millor que no posen.

Li vaig respondre hores més tard, quan ja havíem visitat el recinte.

-Sí, ja me’n he adonat. Però estaven els del referèndum i els d’Òmnium.

Tot és qüestió de gustos i sensibilitats. N’hi ha a qui li semblarà bé que els partits polítics hi siguin presents. A d’altres segur que no. Personalment crec que si hi ha eleccions a la vista no està malament que hi puguin tenir presència, però en una zona diferenciada, tal com es va fer algun any que van instal·lar les carpes entre la muralla i el segon fossat.
De totes formes, dir que no hi havia presència de polítics és faltar a la veritat. Les carpes del Pacte Nacional pel Referèndum i Òmnium Cultural desmenteix a qui podia afirmar que aquest any no hi havia polítics, ja que el motiu de la seva presència era polític.
O no és fer política recollir signatures per a demanar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya? Evidentment que sí.
La Viquipèdia defineix Òmnium així: Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Per tant, també hem de pensar que la seva presència no només a Amposta, sinó arreu de Catalunya era més per motius polítics que no per a promocionar la llengua i la cultura catalanes, tot i que també podia fer-ho perfectament.
Tal com he dit més amunt quan he parlat sobre la ubicació dels tendals dels partits polítics, penso que també, en el cas del Pacte Nacional pel Referèndum com d’Òmnium Cultural, haurien hagut d’ocupar un lloc diferenciat i no entremesclar-se entre les parades de llibres.
Quan l’Ajuntament d’Amposta va aprovar la col·locació d’una estelada a la plaça del mercat per part de l’ANC, vaig fer d’advocat del diable i li vaig dir a un dels seus membres que no me semblava correcte. Què passaria si una entitat de perfil espanyolista demanés posar una bandera espanyola? Amb quins arguments sé li podria denegar? Amb les paradetes passa el mateix. Quan s’obre el meló, després és molt difícil triar qui poden menjar-ne i qui no... Veritat què m’enteneu?
I per acabar tornaré al tema de les signatures. Quantes vegades se’n han recollit? Hauria dit que per a demanar un referèndum ja se’n havien recollit alguna vegada... Des del meu punt de vista és mirar de mantenir la il·lusió d’aquells que encara no l’han perdut (el que normalment es coneix com marejar la perdiu) Tal i com me van dir el mateix diumenge, el que tenen que fer és fixar el referèndum per a què, qui vulgui, pugui anar a votar i acabar d’una vegada amb tot aquest tema que ja fa massa temps que dura.