dilluns, 29 de maig de 2017

Cinc notes sobre Pedro Sánchez

Periodista

Pintar el flamant secretari general del PSOE de "perillós esquerrà" 'ha beneficiat més que perjudicat


El triomf de Pedro Sánchez només sorprèn per la seva contundència: 10 punts d’avantatge sobre la seva rival i victòria a totes les comunitats autònomes, tret d’Andalusia i Euskadi, feus lògics de Susana Díaz i Patxi López. Avui destacaré cinc raons d’aquest resultat.
1. Tenacitat. Potser exagera Josep Borrell al dir que estem davant d’una resurrecció «que serà estudiada per les ciències socials i a les business school, però no hi ha dubte que mostra el coratge, la tenacitat i l’ambició que marquen el personatge. Ja volia liderar el PSOE el 2014, quan molt pocs el coneixien, i va aconseguir guanyarEduardo Madina. Va voler ser president el 2016 –tot i encapçalar el segon partit– i per fer-ho va intentar aliar-se amb Ciutadans i Podem. No ho va aconseguir... però no va desistir. I després de ser enderrocat l’1 d’octubre va emprendre –abandonat per molts dels seus– una llarga i dura costa amunt per recuperar el lideratge. Si la tenacitat és la clau, serà president de Govern.
2. Capitalitzar el martiri. En política, gairebé tot és discutible. Permetre o no la investidura de Mariano Rajoy ho era. Però imposar-la a costa de partir el partit per la meitat, contrariant el desig de molta militància i de l’electorat progressista, en el que es va percebre com un «cop d’Estat d’un sergent del cigró», va ser un greu error. I va indicar que el sergent tenia pocs reflexos. A partir d’aquí, Sánchez va saber enfundar-se la imatge de màrtir per haver buscat una alternativa a la dreta. No és exacte al 100%, però els mites són part de la política.
3. Mala candidata contràriaSánchez va intentar el Govern del canvi i s’ha reafirmat. La candidata contrària –el sergent– només ha sabut ostentar el suport de l’aparell. Un diari que l’ha recolzat la va entrevistar divendres i només va poder titular: «L’obligació d’un secretari general és unir el partit» i «Vull un PSOE d’àmplies majories». Dos obvietats estèrils. La candidata demostrava una vacuïtat total. ¿Per què la van recolzar polítics responsables i rodats?
4. Aprofitar la propaganda contrària. La dreta i part del PSOE han pintat Sánchez com un perillós esquerrà. I aquesta desqualificació l’ha beneficiat davant una militància irritada i dolguda per la política anterior que ni José Luis Rodríguez Zapatero niAlfredo Pérez Rubalcaba van saber explicar i defensar. Sánchezés un pragmàtic que es va entendre amb Albert Rivera i que sap que ha de pactar amb la realitat. Dir que «podemitza» és ocultar quePablo Iglesias, els independentistes i el PP van votar contra la seva investidura. Atacar-lo per aquí és una injustícia i possiblement una bajanada, però l’ha beneficiat més que perjudicat.
5. El business no creu la dreta. Predir és arriscat i Pedro Sánchez necessitarà intel·ligència, observar el cas d’Emmanuel Macron a França, i molta cautela però la seva elecció no ha generat, de moment, cap pànic financer. Ahir la borsa pujava amb certa força. L’Ibex no subscriu el pensament màgic de la dreta o l’esquerra: que Sánchez és reticent a la Unió Europea i l’economia de mercat. Això sí, Rajoy patirà més.