dimarts, 30 de maig de 2017

Escarni als presidents Tarradellas i Maragall

JAUME REIXACH

Un pacte entre la Fiscalia i sis dels set acusats en el cas Adigsa ha reduït a la mínima expressió la celebració d’aquest esperat judici, que ha quedat ventilat en un tres i no res. Aquest era un sumari especialment emblemàtic. Es va encetar poc després que l’expresident Pasqual Maragall llancés la bomba al Parlament de Catalunya, el 24 de febrer de 2005: “Vostès tenen un problema que es diu 3%”, va afirmar, dirigint-se a la bancada convergent.

Dies després, l’empresari José Antonio Salguero va acudir a la Fiscalia per explicar que a l’empresa pública Adigsa l’havien obligat a pagar comissions de fins al 20% a canvi dels contractes que li van adjudicar per a la rehabilitació de pisos. Va donar pèls i senyals del modus operandi d’aquesta extorsió i de com es repartien els diners.

Han passat més de 12 anys des de la formulació d’aquella denúncia. La instrucció judicial del sumari ha estat tòxica i enrevessada, amb el seu trasllat d’anada i tornada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mai no es va investigar a fons la participació de Felip Puig en aquesta trama, tot i que hi havia testimonis que l’inculpaven i que el seu parent Josep Maria Penín era la persona clau en aquest cas de corrupció. Al contrari, Felip Puig, després de la seva sortida del consell executiu de la Generalitat, ha estat recompensat amb la presidència del Tram (!).

El president d’Adigsa en aquella època, Ferran Falcó, va ser exculpat per la magistrada Núria Bassols, que posteriorment va ser recompensada amb la designació per Artur Mas com a comissionada per a la Transparència (!)... fins que el seu marit -cap de campanya de Carles Puigdemont en les eleccions que va guanyar a l’alcaldia de Girona- va ser enxampat en l’escàndol del 3%. En l’actualitat, Ferran Falcó ha estat rehabilitat políticament i ocupa el càrrec de secretari general del departament de Territori i Sostenibilitat, el focus de totes les sospites de corrupció (!).

Pasqual Maragall, pressionat per la conjuntura política –s’estava negociant la reforma de l’Estatut i José Luis Rodríguez Zapateronecessitava els vots de CiU al Congrés dels Diputats-, va haver de retractar-se davant d’Artur Mas per haver destapat en públic aquest secret a veus que alguns empresaris contractistes de la Generalitat, que es veien obligats a pagar aquest peatge, explicaven des de feia anys en veu baixa. La investigació encetada l’any 2015 pel jutge d’El Vendrell Josep Bosch ha demostrat que la trama del 3% era ben real i ha imputat, entre d’altres, l’extresorer de CDC, Andreu Viloca.

Pasqual Maragall tenia raó i el fet que la Fiscalia hagi arribat a un pacte amb els principals acusats del cas Adigsa per evitar el judici és una burla al coratge de l’expresident i de José Antonio Salguero, que no ha acceptat participar en la comèdia. Aquest escàndol mereixia un judici exemplaritzant amb llums i taquígrafs. Al final, l’únic que s’ha assegut al banc dels acusats... és l’empresari que ho va denunciar i a qui la Fiscalia demana 1,5 anys de presó!

Ara que el president Carles Puigdemont invoca Josep Tarradellas per reclamar que el Govern espanyol accepti la convocatòria d’un referèndum per la independència de Catalunya, és bo recordar la talla humana i política de l’expresident, a qui vaig conèixer i tractar personalment. Només una cosa: Josep Tarradellas, format en la disciplina i el rigor de l’administració francesa, mai no hauria tolerat cap ni una de les infinites corrupcions, irregularitats, malbaratament de recursos públics, nepotisme, endollisme i omertà mafiosa que han marcat els governs de CiU i, actualment, PDECat. A la més mínima, hauria tallat el coll dels corruptes i dels qui embrutessin el bon nom de la Generalitat i de Catalunya. Per això, Jordi Pujol li tenia tanta tírria i va voler esborrar la seva memòria, que ara –cal tenir barra!- el seu nét reivindica per justificar la seva esbojarrada fugida cap al precipici.

Hi ha una línia hereditària directa Jordi Pujol-Artur Mas-Carles Puigdemont que és la que ens ha portat a l’actual atzucac institucional i caos polític. Però hi ha una alternativa, la que representen Josep Tarradellas-Pasqual Maragall que, malauradament, ha quedat estroncada per la monstruosa i aberrant operació de manipulació i propaganda de la qual tots els catalans som víctimes des de fa anys. Cal tenir esperança, però: cada dia surt el Sol…