dilluns, 8 de maig de 2017

SOBRE LES FIRES

L’anterior cap de setmana, el que va a cavall dels mesos d’abril i maig, van tenir lloc les fires de Tortosa i la Galera. No he llegit en lloc si s’ha fet un balanç de resultats de les dues fires: visitants, volum de negoci...
L’èxit de visitants de la Fira de la Galera sembla inqüestionable. La vaig visitar dilluns i tant pel matí com per la tarda la fira estava plena de visitants i l’aparcament principal que hi ha a l’entrada del poble segons arribes de la part de Santa Bàrbara, també estava ple, més per la tarda que pel matí. Un bon baròmetre per a fer-se una idea de la quantitat de visitants que hi ha en aquell precís moment. Una veïna del poble en va dir que tot i el volum de visitants de dilluns, diumenge encara n’hi havia més. Sembla ser que els altres dies van ser més fluixos.
La Fira de la Galera ha arribat a les 24 edicions, la qual cosa vol dir que està totalment consolidada. La Fira de Tortosa en canvi, ja va per la 73 edició. A part del nombre d’edicions, la diferència més gran entre les dues fires és que mentre que la de Tortosa és multisectorial, la de la Galera és temàtica, ja que només trobes objectes de ceràmica i terrissa.
Per a trobar els orígens de les fires ens hauríem de remuntar a uns quans segles enrere. En alguns casos a l’època medieval. En aquella època solien ser fires de bestiar i, cal suposar que, al contrari del que passa ara, només hi assistien les persones interessades: les que tenien bestiar per a vendre i les que hi anaven a comprar.  
La Fira d’Amposta que, com la de Tortosa és multisectorial, conserva un apartat dedicat al bestiar, però és pràcticament residual si el comparem amb la magnitud de la fira. En els darrers anys, dintre de l’apartat dels animals, el que més rellevància té son els cavalls, ja que signifiquen una afició molt arrelada a la ciutat. Fins i tot s’hi fan demostracions de doma.
Avui en dia les fires són més actes socials que una altra cosa. La inauguració sol anar a càrrec d’algun polític o personatge amb algun tipus de relació amb la població. A part de les tradicionals transaccions econòmiques, també s’hi fan actes paral·lels com ara conferències, taules rodones, exposicions, etc. Sempre depenent del tipus de fira i sempre encaminat a atreure el màxim de públic possible.
Sovint, a manca d’expositors, una part important dels pavellons firals s’omplen amb estands d’organismes oficials (organismes de la Generalitat, Diputació, Consell Comarcal), d’entitats benèfiques, etc.    
Però no totes les fires tenen una llarga tradició. Tal com he dit al començament, la de la Galera té 24 anys, però encara n’hi ha de molt més recents, com per exemple la de L’Oli de les Terres de l’Ebre de Jesús (22 edicions), la de l’Oli novell, cítrics i comerç de Santa Bàrbara (20), Fira de l’Oli i l’espàrrec de Godall (14), la del Racó dels Artesans-Fibres vegetals del Mas de Barberans (14)
Com heu pogut veure, algunes d’elles tenen un denominador comú: l’oli d’oliva que, sense cap mena de dubte, ha estat el principal motor de l’economia dels nostre territori durant molts de  segles. L’èxit de les fires és desigual i, sovint, la seva creació ha estat més per motius polítics que no per necessitats comercials.
Però les fires atreuen visitants i, comprin o no, omplen restaurants i bars i sempre deixen negoci al sector serveis de la població.
Però de vegades també han fracassat, com per exemple la de Sant Lluc d’Ulldecona que, després de recuperar-la (sembla ser que ja s’havia fet al passat), es va deixar de celebrar per manca d’interès del propi comerç local (o al menys això sembla)
Avui mateix, mentre me desplaçava amb el cotxe a treballar, he escoltat que a Catalunya, les compres per Internet han augmentat el 8% en el darrer any. Complementaven la informació dient que els comerços s’han d’obrir a Internet per a poder atreure més clientela. I és que Internet i les noves tecnologies acabaran en tot en uns pocs anys.
Quin és el futur de les fires? Renovar-se o morir. Està clar que les fires temàtiques com la de la Galera o la del Mas de Barberans o les festes de recreacions històriques com la del Renaixement de Tortosa, la del Mercat a la Plaça d’Amposta, la del Castell d’Ulldecona, la del Mercat iber d’Alcanar o la Móra morisca de Móra d’Ebre, així com les fires gastronòmiques, tenen, des del meu punt de vista el futur assegurat, però aquelles que ho abasten tot i no abasten res en concret, el seu destí és desaparèixer.