divendres, 2 de juny de 2017

De cara i de perfil

Periodista

Puigdemont, Junqueras i Romeva tenen l'obligació política i moral de donar-nos els detalls concrets del que mantenen en secret del procés


Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva van explicar a Madrid els seus plantejaments. Van quedar degudament retratats, de cara i de perfil, per al futur, davant l’opinió pública espanyola. Van tenir la dignitat de no mentir i van verbalitzar el seu escac a la Constitució, aquell text vigent fins que aconseguim canviar-lo per procediments demo­cràtics.
 
Tots tres sempre podran argumentar que a Madrid van parlar amb algunes reserves perquè era la seva versió per a ells. Però amb el calendari que ells mateixos plantegen ja no hi ha cap tipus de reserves quan ens parlin a nosaltres, els ciutadans catalans. És urgent que ho facin. Tenen l’obligació política i moral de donar-nos els detalls concrets del que mantenen en secret, perquè som els protagonistes centrals del tema.
 
A nosaltres no ens valen les consideracions difuses i imprecises que el que ha transcendit de la llei de ruptura encara no és l’última versió. Són qüestions greus. Entre el que s’ha difós (que encaixa amb el que ja van avançar el jutge Vidal i Lluís Llach) i no ha sigut desmentit amb rotunditat figura que Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir una etapa amb total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que per als catalans i sobre aquestes qüestions l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard.
 
El president Puigdemont va dir dimecres des de la televisió que no hem de preocupar-nos perquè el Govern català no està disposat a fer salvatjades. Però no va respondre la pregunta de què és concretament el que pensa fer el dia de la ruptura. I no són qüestions d’un pols que afecti només Rajoy, els poders fàctics de Madrid o el que anomenen Espanya, sinó també, i principalment, al que farà el poder amb nosaltres. El que es planteja com una puntada al cul de Rajoy es propinarà contra les nostres llibertats.
 
Tampoc ens han desmentit que si Rajoy no ens deixa fer la consulta que desitgem, ells tres es consideraran amb dret a donar-la per feta i a actuar per la força com si en aquesta consulta hagués guanyat l’independentisme per una majoria suficient per a la secessió. Aquest plantejament mereix menyspreu.
 
Juntament amb això gairebé semblen menors altres qüestions que així mateix crearien conflictes greus. Donar per fet que després d’una secessió no pactada continuarem a Europa, o que es podran pagar les nòmines oficials, o que funcionaran sense sobresalts els bancs, o que es prestaran amb normalitat tots els serveis col·lectius, avui dia és enganyar.