dissabte, 24 de juny de 2017

El PSOE de sempre, el Pedro de sempre

Periodista.

Pedro Sánchez està decidit a perfeccionar el PSOE de sempre, definit ahir com l’esquerra de govern que va a la mateixa hora que Espanya. Va guanyar el congrés com a resultat lògic de les primàries que li van atorgar la secretaria general; els barons ni tan sols van comparèixer en la batalla congressual, resignats a la sort dictada pels militants. Té les mans lliures per intentar recuperar l’espai socialdemòcrata i la majoria parlamentària. Pensa fer-ho marcant distàncies amb Podem i assumint una part del llenguatge de Pablo Iglesias, però amb un discurs molt més sobri.
 
Sánchez és un líder que dona resultat, sense el somriure de José Luis Rodríguez Zapatero ni la serietat de Felipe González, és el resultat natural d’una llarga tradició que no trairà i d’una atracció generacional pel 15-M que li agrada exhibir. Però el verb preferit dels socialistes no és «revolucionar» sinó «perfeccionar». Durant anys van voler perfeccionar l’Estat de les autonomies per aconseguir un model federalitzant; ara es proposen perfeccionar el concepte d’Estat plurinacional per arribar a l’Estat federal sense estats federats, perquè a Espanya «hi ha un sol Estat i una sola sobirania», segons va sentenciar. Ell i el PSOE segueixen a Granada, instal·lats en el federalisme orgànic, en la versió minimalista de la nació de nacions, no volen arriscar-se a parlar de sobiranies ni afrontar el vell dilema d’una Espanya unida per la llei o una unió nascuda de la voluntat de les parts.
 
Pedro és un unionista com Pablo, no obstant, davant el conflicte català imminent està més a prop de la reacció de l’unitarisme de Rajoy: als independentistes, ni aigua. La gran diferència amb el líder del PP és que Sánchez els promet als sobiranistes una font d’aigua fresca per més endavant, en el paratge de la reforma constitucional. Potser és poca cosa per a l’estat d’ànim dels catalans i catalanistes desafectes de la vella i sorda Espanya, però en això, segueix el que diu Miquel Iceta.
 
En el seu objectiu de fer fora Rajoy i el seu Govern, «corruptors de la Constitució», Sánchez torna a la seva, a l’aliança pel canvi, formada per PSOE, Podem i Ciutadans, fórmula que va ser impossible fa uns mesos i que, si s’ha de fer cas del que ha dit Iglesias, serà altament improbable. La insistència en una estratègia fallida la va compensar ahir amb l’anunci d’una tàctica molt més pragmàtica: els acords setmanals al Congrés per aprofitar la minoria del PP i derogar la legislació més antisocial.
 
Guanyar batalles parlamentàries per consolidar-se com a principal partit de l’oposició sembla un objectiu molt més adequat a la força real del PSOE que pretendre desallotjar Rajoy del Govern, un desideràtum ara només a l’abast de la justícia. Per a la caça major electoral, Sánchez haurà d’esperar a tenir un cert bagatge en l’anunciada «oposició d’Estat» i una formulació atractiva de les «solucions justes» definides pel seu mentor ideològic, Ángel Gabilondo.