dilluns, 26 de juny de 2017

EL PSOE I EL CETA

De Vergara a Eldiario.es.
Aparentment, Pedro Sánchez ha començat aquesta segona etapa fent un gir cap a l’esquerra canviant algunes de les decisions que ha haver de prendre durant la seva primera etapa molt més controlada per l’aparell del partit.
Una de les primeres mesures (tot i que quan estic escrivint això encara no s’ha pres de forma definitiva) serà l’abstenció del grup parlamentari del Congrés a la ratificació del CETA que, com suposo que sabeu, és el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà.
Quan se va fer pública aquesta decisió, a Pedro Sánchez, li van ploure retrets per tots els costats, sobre tort del membres delssegments de la dreta: PP i C’s.
Què si el CETA no és el TTIP (el fallit tractat entre la UE i els EE.UU.) Què si Canadà és un país tan demòcrata i té una conducta fora de tot dubte... Paraules...
En el meu cas, és difícil argumentar una posició en contra del CETA, ja que no conec els detalls del mateix i m’hauria de limitar al que he llegit. De totes maneres he de dir que els articles que he llegit als meus diaris de capçalera, no s’hi mostren gens favorables, perquè el que es vol, és aplicar una economia neoliberal de lliure comerç.
-A què juga el PSOE? -Em va preguntar una comunista divendres passat-.
-A la puta i la Ramoneta, com ha fet sempre –Li vaig contestar, suposant que -.
Demà dimarts, quan el Congrés ratifiqui l’adhesió de l’Estat Espanyol (ja que els  tindran majoria de vots), l’abstenció del PSOE serà purament testimonial, simbòlica... Per tant el CETA s’aprovarà amb l’abstenció del PSOE. És una manera d’espolsar-se les puces, de mirar cap a un altre costat quan, realment (i pel que sembla) s’estan posant en joc moltes coses que, molt possiblement afavoreixen a les gran empreses en detriment dels ciutadans i del propi Estat Espanyol (o de la justícia de l’Estat Espanyol)
Sóc de l’opinió que a la vida s’ha de ser valent, sobre tot quan s’han de prendre grans decisions que afecten a grans col·lectius. La ratificació del CETA és un d’aquests casos. Si com diuen des de l’esquerra (economistes i polítics) no tot són les avantatges anunciades, sinó que també té inconvenients, una vegada estudiats i valorats aquests (aquesta feina ja hauria d’estar feta), s’hauria de votar en conseqüència i si ‘ha de dir no, és diu no, que no passa res.
Una altra solució seria sotmetre’s a un referèndum, tal com es va fer amb l’OTAN l’any 1986. Llavors els partits farien campanya i cadascun d’ells exposaria els seus motius, per la qual cosa al ciutadà li arribaria molta més informació que la que té ara.