diumenge, 18 de juny de 2017

ELS TEMPS NO HAN CANVIAT TANT...

De Vergara a eldiario.es. 
Al poc temps d’entrar a treballar a Hisenda, vaig ser elegit per a formar part del comitè d’empresa de la casa. Una de les primeres coses que es va plantejar era l’elecció d’un delegat de Seguretat i Higiene al treball. Com que en aquell temps encara no existia la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1995), els requisits per a ser-ho eren mínims. L’any 1977 havia fet un curset al Centre de Seguretat i Higiene de Castelló, mentre treballava a una obra que feia l’empresa BRYCSA de Barcelona per a la Diputació de Castelló. Vaig demanar-los-hi que m’enviessin alguna mena de justificant conforme havia fet el curset i allò va ser suficient per a que me nomenessin vigilant de Seguretat i Higiene. No ho recordo amb exactitud, però possiblement vaig ser el primer de la Delegació de Tarragona.
Durant els primers anys de funcionament de l’Administració de Tortosa no hi havia aire condicionat. Calefacció, sí, però aire condicionat, no. I com us podeu imaginar la calor els mesos d’estiu era sufocant: S’arribava a més de 27º.
No vaig arribar a demanar l’aire condicionat, però si una altra cosa molt més senzilla i barata com era una font d’aigua. Però no només per a Tortosa, sinó també per a la Delegació de Tarragona i l’Administració de Reus. Per a facilitar-los la feina fins i tot vaig demanar catàlegs de diversos tipus de fonts on s’incloïa el preu de cada una d’elles.
Sabeu quina va ser la resposta de la Secretaria General de la Delegació, Maria Angeles Lefler? Què una fot d’aigua no podia ser, però que ens podien facilitar gots per a no haver de beure a morro l’aigua de l’aixeta!

Suposo que us heu assabentat de que a Valdemoro, província de Madrid, el passat dijous es va haver d’evacuar un grup de 47 alumnes d’un col·legi per l’episodi de calor sufocant que hem patit aquests darreres dies. Aquest fet ha tingut un ampli ressò ja que ha sortit per tots els mitjans de comunicació del país. Com deia Pepa Bueno divendres a la SER, potser no sigui bo per al planeta que s’instal·lin aparells d’aire condicionat, però alguna mesura s’ha de prendre. De moment els responsables del centre han modificat l’horari lectiu per a evitar la franja horària de més calor.
Però la solució que va donar el responsable d’educació de la comunitat de Madrid ha portat molta polèmica i encara ne portarà més! Sabeu quina solució va donar, no? Ventalls per als alumnes... Però no qualsevol ventall, no! Confeccionats de paper pels propis alumnes, com si d’una manualitat més se tractés. 

No us recorda a la solució de gots de plàstic que me van donar a mi fa 30 anys?

Els alumnes evacuats estan en barracons amb el sostre de llauna... O sigui, un veritable forn. Però és que l’empipament té va en augment quan te’n assabentes que si està en aquestes condicions és per culpa de la Púnica... Au, au, però au...!!
La persona que va tenir la brillant idea dels ventalls es diu Jesús Sánchez Martos i és conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar la seva data de naixement, però pel seu aspecte és una persona una mica més gran que jo i, per tant, igual ja és iaio.
Ara potser faré una mica de demagògia, però no m’imagino els seus fills i nets assistint a classe en barracons... Sent del PP i amb el currículum que té, segur que els ha portat a col·legis religiosos amb tot tipus de comoditats i on no es pateix calor.
Què passaria si el senyor Sánchez Martos tingués els seus nets en barracons? Hauria dit el mateix? Estic segur que no. 
Per a conèixer el poble i els problemes que té, s’ha de recórrer els carrers i les places i no només de barris com el de Salamanca de Madrid.